index.htm
BENVINGUDA.htm comentaris.htm altres.htm
|
CONGRÉS EXTRAORDINARI
D´IZQUIERDA REPUBLICANA (IR). CONGRESO
EXTRAORDINARIO DE IZQUIERDA REPUBLICANA (IR). |
|
|
Manifestació
a València. Militants d´IRPV. Manifestación
en Valencia. Militantes de IRPV.
Pablo
Rodríguez Cortés, President Federal d´IR. Pablo
Rodríguez Cortés, Presidente Federal de IR.
Pasqual Estellés i Ventura, militant d´IR a Xátiva. Pascual Estellés Ventura, militante de IR en Xátiva.
Otra ponencia,
presidida por Mabel Sicluna Lletget de IR del País Valencià, en la X Escuela
de Otoño “Marcelino Domingo” (Diciembre de 2007).
|
CONGRÉS
EXTRAORDINARI D'IR. El passat dia 19 de juny del 2010 el partit polític
Izquierda Republicana (IR) va realitzar un Congrés Extraordinari federal en
el saló d'actes del Club d'Amics de la UNESCO (CAUM) de la plaça de Tirso de
Molina a Madrid. Els dos principals capítols de l'orde del dia es van centrar
en el debat de la política d'aliances del partit de cara a les properes fites
electorals i la participació, abonada per una molt àmplia majoria de les
compromissàries i dels compromissaris, en el procés de refundació de
l'esquerra, seguit de l'elecció d'una nova Comissió Executiva Federal (CEF)
d'Izquierda Republicana (IR), i tot això complint les directrius i els
objectius dels documents polítics elaborats i aprovats pel XVIII Congrés
federal ordinari d'octubre de l'any 2007 i l'extraordinari de gener del 2009. En tal sentit, es va aprovar una Resolució
congresual a fi de formar part de manera directa en el procés de refundació
de l'esquerra que es viu en el nostre país, i participar en la I Assemblea de
Refundació convocada per Izquierda Unida (IU) en la localitat madrilenya de
Fuenlabrada i la Manifestació per l'ocupació i una alternativa social a la
crisi a Madrid (26 i 27 de juny del 2010). Per a portar avant els documents
referendats es va triar com nou Secretari General d'Izquierda Republicana
(IR) a Francisco Javier Casado Arboniés (Salamanca 1962), abans Secretari
federal d'organització i Director de la revista republicana
"Política", la labor professional del qual es desenvolupa en el
camp de la investigació històrica i el periodisme, sent un militant veterà
del partit. El Congrés federal extraordinari d'IR va arreplegar
així mateix i va discutir fins a la seua aprovació algunes mocions d'urgència
referides a l'actualitat política i socioeconòmica espanyola, destacant les
al·lusives al retrocés del laïcisme en l'Estat (contra la retirada del
projecte de llei de llibertat religiosa) i davant de les recents mesures
econòmiques i laborals del Govern (a favor de la vaga general del proper mes
de setembre i per la participació d'IR en la mateixa), entre altres. Les
dites qüestions van ser aprovades pel quasi mig centenar de delegades i
delegats. Destacant pel seu número els participants d'Andalusia, País Basc,
Múrcia, País Valencià, Catalunya, Castella-La Manxa, Madrid, Castella-LLeó,
Extremadura o La Rioja. Finalment assenyalar que es manté el President
federal triat en el Congrés Ordinari de 2007, Pablo R. Rodríguez Cortés, i
que el nou Secretari General comptarà en l'equip de direcció i CEF -que suma
18 membres electes- amb el suport de polítiques republicanes i de polítics
republicans com Jesús Castrillo Yagüe (Vicesecretari i responsable de
Formació), Francisco Pérez Esteban (Secretari d'Organització, Relacions i
Portaveu), Mabel Sicluna LLetget (Secretària de Drets Humans i Igualtat) i
Isabelo Herreros Martín-Maestro (Vocal encarregat de l'Àrea de Publicacions i
Estudis), a més de Joaquín Rodero Carretero, anterior Secretari General, que
s'incorpora a l'executiva. De tot això s'informa àmpliament en el nou número
de la revista "Política", commemorant el 75 aniversari de la seua
fundació per Manuel Azaña i Marcelino Domingo, que acaba d'eixir al carrer.
Francisco Javier Casado Arboniés,
nou Secretari General d´Izquierda Republicana (IR). CONGRESO EXTRAORDINARIO DE IR. El pasado día 19 de junio de 2010 el partido
político Izquierda Republicana (IR) realizó un Congreso Extraordinario
federal en el salón de actos del Club de Amigos de la UNESCO (CAUM) de la
plaza de Tirso de Molina en Madrid. Los dos principales capítulos del orden
del día se centraron en el debate de la política de alianzas del partido de
cara a las próximas citas electorales y la participación, respaldada por una
muy amplia mayoría de las compromisarias y de los compromisarios, en el
proceso de refundación de la izquierda, seguido de la elección de una nueva
Comisión Ejecutiva Federal (CEF) de Izquierda Republicana (IR), y todo ello
cumpliendo las directrices y los objetivos de los documentos políticos
elaborados y aprobados por el XVIII Congreso federal ordinario de octubre del
año 2007 y el extraordinario de enero de 2009. En dicho sentido, se aprobó una Resolución
congresual con el fin de formar parte de manera directa en el proceso de
refundación de la izquierda que se vive en nuestro país, y participar en la I
Asamblea de Refundación convocada por Izquierda Unida (IU) en la localidad
madrileña de Fuenlabrada y la Manifestación por el empleo y una alternativa
social a la crisis en Madrid (26 y 27 de junio de 2010). Para llevar adelante
los documentos refrendados se eligió como nuevo Secretario General de
Izquierda Republicana (IR) a Francisco Javier Casado Arboniés (Salamanca
1962), antes Secretario federal de organización y Director de la revista
republicana "Política", cuya labor profesional se desarrolla en el
campo de la investigación histórica y el periodismo, siendo un militante
veterano del partido. El Congreso federal extraordinario de IR recogió así
mismo y discutió hasta su aprobación algunas mociones de urgencia referidas a
la actualidad política y socioeconómica española, destacando las alusivas al
retroceso del laicismo en el Estado (contra la retirada del proyecto de ley
de libertad religiosa) y ante las recientes medidas económicas y laborales
del Gobierno (a favor de la huelga general del próximo mes de septiembre y
por la participación de IR en la misma), entre otras. Dichas cuestiones
fueron aprobadas por el casi medio centenar de delegadas y delegados.
Destacando por su número los participantes de Andalucía, País Vasco, Murcia,
País Valencià, Catalunya, Castilla-La Mancha, Madrid, Castilla-León, Extremadura
o La Rioja. Finalmente señalar que se mantiene el Presidente
federal elegido en el Congreso Ordinario de 2007, Pablo R. Rodríguez Cortés,
y que el nuevo Secretario General contará en el equipo de dirección y CEF
-que suma 18 miembros electas y electos- con el apoyo de políticas
republicanas y de políticos republicanos como Jesús Castrillo Yagüe
(Vicesecretario y responsable de Formación), Francisco Pérez Esteban
(Secretario de Organización, Relaciones y Portavoz), Mabel Sicluna LLetget
(Secretaria de Derechos Humanos e Igualdad) e Isabelo Herreros Martín-Maestro
(Vocal encargado del Área de Publicaciones y Estudios), además de Joaquín
Rodero Carretero, anterior Secretario General, que se incorpora a la
ejecutiva. De todo ello se informa ampliamente en el nuevo número de la
revista "Política", conmemorando el 75 aniversario de su fundación
por Manuel Azaña y Marcelino Domingo, que acaba de salir a la calle.
Francisco
Javier Casado Arboniés, nuevo Secretario General de Izquierda Republicana
(IR).
Segones
Jornades sobre la repressió franquista en Llevant. Les Fonts. Dies:
10, 11 i 12 de maig del 2010. Lloc: Col·legi Major
Rector Peset de la Universitat de València. (Plaça del Forn de Sant
Nicolau 4. València 46001). Programa. Dia 10 de maig del 2010. 16,00 hores. Inauguració
de l'Exposició de la República. (Cedida per la Plataforma
14 d'abril per la III República de València). Presentació de les
Jornades. Moderadors: Pablo Rodríguez i Cortés,
Professor d'Història, President de l´Associació Joan Peset i Aleixandre de
València i President federal d'Izquierda Republicana (IR). Ricard Camil Torres i
Fabra, Professor del Departament d'Història Contemporània de la Universitat
de València. Primera
Sessió: 17,00 hores. Vicent
Sampedro (Universitat de València). Fonts per a l'estudi de la repressió del
comunisme i la maçoneria. 18,00 hores. Vicente
Gavarda (Universitat de València). Fonts per a l'estudi de les víctimes
quantificables de la repressió franquista: les execucions. 19,00
hores. Josep Miquel Santacreu (Universitat d´Alacant). Fonts per a l'estudi
dels centres de reclusió. Dia 11 de maig del 2010. Segona Sessió: 16,00 hores. Rosa Monlleó
(Universitat de València). Fonts per a l'estudi de la repressió de gènere i
moral. 17,00 hores. Marc Baldó
(Universitat de València). Fonts per a l'estudi de la repressió franquista en
la Universitat. 18,00 hores. Cármen Agulló
(Universitat de València). Fonts per a l'estudi de la depuració del
magisteri. 19,00 hores. Taula Redona:
els subjectes. Membres de la FUE. Moderador: Matías Alonso i
Blasco. Fundació Societat i Progres. Assessor del grup municipal del
PSPV-PSOE en l'Ajuntament de València. Dia 12 de maig del 2010. Tercera Sessió: 16,00 hores. Pelai Pagés
(Universitat de Barcelona). Fonts jurídiques per a l'estudi de la repressió
franquista. 17,00 hores. Gaspar Díez i
Pomars (Universitat d´Alacant). Fonts audiovisuals i
documents fotogràfics per a l'estudi de la repressió franquista. 18,00
hores. Ricard Camil Torres i Fabra (Universitat de València). Fonts
secundàries per a l'estudi de la repressió franquista. La vida quotidiana. Moderador: Ricardo Sixto i
Iglesias. Llicenciat en Història. Secretari de finances d´Esquerra Unida del
País Valencià (EUPV). Clausura: 19,00 hores. Salvador
Albiñana i Huerta (Universitat de València i director del Col·legi Major
Rector Peset). Un exemple de repressió franquista: trajectòria i procés de
Peset Aleixandre. Pablo Rodríguez i Cortés.
Professor d'Història. President de l´Associació Joan Peset i Aleixandre de
València. President federal d'Izquierda Republicana (IR). Organitza: Associació Joan Peset i
Aleixandre de València. Col·laboren: Ministeri de la
Presidència del Govern d'Espanya. Departament d'Història
Contemporània de la Universitat de València. Col·legi Major Rector
Peset de la Universitat de València. Izquierda Republicana
(IR). Segundas Jornadas sobre la represión franquista en Levante. Las Fuentes. Días: 10, 11 y 12 de mayo
de 2010. Lugar: Colegio Mayor
Rector Peset de la Universidad de València. (Plaza del Horno de San
Nicolás 4. Valencia 46001). Programa. Día 10 de mayo de 2010. 16,00 horas. Inauguración
de la Exposición de la República. (Cedida por la Plataforma
14 de abril por la III República de Valencia). Presentación de las
Jornadas. Moderadores: Pablo Rodríguez Cortés,
Profesor de Historia, Presidente de l´Associació Joan Peset i Aleixandre de Valencia
y Presidente federal de Izquierda Republicana (IR). Ricard Camil Torres Fabra,
Profesor del Departamento de Historia Contemporánea de la Universidad de
Valencia. Primera Sesión: 17,00 horas. Vicent Sampedro (Universitat de València). Fuentes para el estudio de la represión del
comunismo y la masonería. 18,00 horas. Vicente
Gabarda (Universitat de València). Fuentes para el estudio de las víctimas
cuantificables de la represión franquista: las ejecuciones. 19,00
horas. Josep Miquel Santacreu (Universitat d´Alacant). Fuentes para el estudio de
los centros de reclusión. Día 11 de mayo de 2010. Segunda Sesión: 16,00 horas. Rosa Monlleó
(Universitat de Valéncia). Fuentes para el estudio de la represión de género
y moral. 17,00 horas. Marc Baldó
(Universitat de València). Fuentes para el estudio de la represión franquista
en la Universidad. 18,00 horas. Cármen Agulló
(Universitat de València). Fuentes para el estudio de la depuración del
magisterio. 19,00 horas. Mesa Redonda:
los sujetos. Miembros de la FUE. Moderador: Matías Alonso
Blasco. Fundació Societat i Progrés. Asesor del grupo municipal del PSPV-PSOE
en el Ayuntamiento de Valencia. Día 12 de mayo de 2010. Tercera Sesión: 16,00 horas. Pelai Pagés
(Universitat de Barcelona). Fuentes jurídicas para el estudio de la represión
franquista. 17,00 horas. Gaspar Díez
Pomares (Universitat d´Alacant). Fuentes audiovisuales y documentos
fotográficos para el estudio de la represión franquista. 18,00 horas. Ricard Camil Torres
Fabra (Universitat de València). Fuentes secundarias para el estudio de la
represión franquista. La vida cotidiana. Moderador: Ricardo Sixto
Iglesias. Licenciado en Historia. Secretario de finanzas d´Esquerra Unida del
País Valencià (EUPV). Clausura: 19,00 horas. Salvador
Albiñana (Universitat de Valéncia y director del Colegio Mayor Rector Peset).
Un ejemplo de represión franquista: trayectoria y proceso de Peset
Aleixandre. Pablo Rodríguez Cortés.
Profesor de Historia. Presidente de l´Associació Joan Peset i Aleixandre de
València. Presidente federal de Izquierda Republicana (IR). Organiza: Associació Joan Peset i
Aleixandre de València. Colaboran: Ministerio de la
Presidencia del Gobierno de España. Departamento de Historia
Contemporánea de la Universitat de València. Colegio Mayor Rector Peset
de la Universitat de València. Izquierda Republicana (IR). No al monòlit
del Cementeri general de València. València 24 de març del 2010
(ATP).- El partit polític Izquierda Republicana (IR), per iniciativa de la
Federació en el País Valencià del mateix (IRPV), amb representació vigent en
les Corts Valencianes -coalició Compromís pel País Valencià- i en la
Diputació Provincial de València -coalició Esquerra Unida- Izquierda
Republicana- Els Verds: Acord Municipal d´Esquerres-, desitja manifestar
públicament el següent: El seu total repudi davant de
l'acció unilateral i antidemocràtica de l'equip de govern del Partit Popular
en l'Ajuntament de València instal·lant un monòlit en el Cementeri general
del municipi (en el centre de la fossa comuna de la secció Sèptima Dreta), en
una zona on estan i van estar restes mortals dels executats per la dictadura
franquista després de la Guerra civil espanyola del segle passat. La seua denúncia de la infàmia
que constituïx la llegenda de l'esmentat monòlit ("En memòria de tots
els que van donar la seua vida per l'Espanya que creien millor"), on es
pretén donar cabuda a tots els difunts en els anys de guerra, oblidant que
aquesta part del cementeri acull als represaliats per la dictadura
franquista, més enllà del trienni de la guerra, i no als caiguts en la part
del general Franco durant la mateixa, que compten amb suficients monuments
propis des de fa molts anys. El seu total acord amb les postures
en el seu dia plantejades per escrit en el ple municipal pel Partit
Socialista (PSPV-PSOE) i Esquerra Unida (EUPV-IU) sobre aquesta qüestió,
segons es va manifestar en una recent roda de premsa a València amb presència
de l'exregidor i President federal d'Izquierda Republicana Pablo Rodríguez i
dels exregidors Matías Alonso (PSPV) i Antonio Montalbán (EUPV), on es va
negar l'existència de cap acord amb l'Alcaldessa Rita Barberá (PP) per a
instal·lar semblant monòlit i menys encara la seua inscripció equívoca sobre
la Història. La seua disposició a executar
quantes accions ciutadanes i legals siguen possibles en contra de semblant
abús del partit de la dreta valenciana, sense cap consens, que segons
l'opinió d'Izquierda Republicana (IR) violenta greument l'anomenada Llei de
la Memòria Històrica i insulta les víctimes de la repressió franquista en el
País Valencià amb cinc tones d'oblit que no taparan la veritat i la justícia. No al monolito
del Cementerio general de Valencia. Valencia 24 de marzo de 2010
(ATP).- El partido político Izquierda Republicana (IR), por iniciativa de la
Federación en el País Valencià del mismo (IRPV), con representación vigente
en las Cortes Valencianas -coalició Compromís pel País Valencià- y en la
Diputación Provincial de Valencia -coalició Esquerra Unida- Izquierda
Republicana- Els Verds: Acord Municipal d´Esquerres-, desea manifestar
públicamente lo siguiente: Su total repudio ante la acción
unilateral y antidemocrática del equipo de gobierno del Partido Popular en el
Ayuntamiento de Valencia instalando un monolito en el Cementerio general del
municipio (en el centro de la fosa común de la sección Séptima Derecha), en
una zona donde están y estuvieron restos mortales de los ejecutados por la
dictadura franquista tras la Guerra civil española del siglo pasado. Su denuncia de la infamia que
constituye la leyenda del citado monolito ("En memoria de todos los que
dieron su vida por la España que creían mejor"), donde se pretende dar
cabida a todos los fallecidos en los años de guerra, olvidando que esta parte
del cementerio acoge a los represaliados por la dictadura franquista, más
allá del trienio de la guerra, y no a los caídos en el bando del general
Franco durante la misma, que cuentan con suficientes monumentos propios desde
hace muchos años. Su total acuerdo con las posturas
en su día planteadas por escrito en el pleno municipal por el Partido
Socialista (PSPV-PSOE) y Esquerra Unida (EUPV-IU) sobre esta cuestión, según
se manifestó en una reciente rueda de prensa en Valencia con presencia del ex
concejal y Presidente federal de Izquierda Republicana Pablo Rodríguez y de
los ex concejales Matías Alonso (PSPV) y Antonio Montalbán (EUPV), donde se
negó la existencia de ningún acuerdo con la Alcaldesa Rita Barberá (PP) para
instalar semejante monolito y menos aún su inscripción equívoca sobre la
Historia. Su disposición a ejecutar cuantas
acciones ciudadanas y legales sean posibles en contra de semejante desafuero
del partido de la derecha valenciana, sin consenso alguno, que en opinión de
Izquierda Republicana (IR) violenta gravemente la llamada Ley de la Memoria
Histórica e insulta a las víctimas de la represión franquista en el País
Valencià con cinco toneladas de olvido que no taparán la verdad y la
justicia. Carta al diari
"EL PAÍS". Madrid 18 de març del 2010
(ATP).- Amb la inserció en EL PAÍS d'una
esquela el passat dia 18 de març, en memòria del coronel republicà
LuisBarceló, afusellat en les acaballes de la guerra civil, en el context
d'un enfrontament fratricida entre forces lleials a la legalitat republicana,
es posa de manifest una posició que, per descomptat no és la d'Izquierda
Republicana, la representació de la qual volen arrogar-se els que han pagat
aquest recordatori. Com és conegut, el colp d'Estat
auspiciat pel coronel el senyor Segismundo Casado al començament de març de
1939, va dividir a tots els partits polítics i organitzacions sindicals,
inclòs el PCE, perquè de no haver comptat el Consell Nacional de Defensa amb
l'anuència o l'abstenció d'importants unitats militars amb comandants
comunistes, no hauria triomfat aquest colp d'Estat. Citar, amb els seus noms,
com a responsables de l'afusellament, als membres de la "Junta" de
Casado posa de manifest sectarisme i desconeixement dels fets. És sabut per
tots els historiadors que la presència en aquell organisme de l'heroic
general José Miaja, sense fissures lleial a la República, va ser només
nominal, com ho va ser la del diputat d'Izquierda Republicana per València
Miguel San Andrés, malalt de gravetat i en un hospital en aquells dies
(moriria un any després pres en el fort de San Cristóbal). I si netes ens
pareixen les trajectòries de Miaja i San Andrés, encara que van poder
equivocar-se, portats pel noble anhel d'acabar dignament una guerra llavors perduda
lamentablement per a la República, no menys netes ens pareixen les
executòries de socialistes com Wenceslao Carrillo o Julián Besteiro, també
participants en aquell govern i que entenem no han de ser, a aquestes
altures, posats en la picota amb frivolitat. És també conegut, potser no pels
de l'esquela, que també van ser afusellats, només que pels de l'altre sector
enfrontat, diversos rellevants dirigents d'Izquierda Republicana, com va ser
el cas de Domingo Chacón, comissari de la 47 Brigada Mixta. Tot alhora que
entre els lleials al govern legítim del doctor Negrín es trobaven el mateix
Comissari General de Defensa, el diputat d'IR Osorio Tafall, i els ministres,
també d'IR, José Giral, Francisco Méndez Aspe i Antonio Velao Oñate, a més de
diversos centenars de comandants de l'Exèrcit també afiliats a IR. Les coses no van ser com la
maniquea esquela pretén, sense restar un àpex a la vilesa de l'afusellament
del valerós i lleial militar Luís Barceló. Firmat. Pablo Rodríguez Cortés. President federal d'Izquierda
Republicana (IR). Carta al
diario "EL PAÍS". Madrid 18 de marzo de 2010
(ATP).- Con la inserción en EL PAIS de
una esquela el pasado día 18 de marzo, en memoria del coronel republicano
Luís Barceló, fusilado en las postrimerías de la guerra civil, en el contexto
de un enfrentamiento fratricida entre fuerzas leales a la legalidad
republicana, se pone de manifiesto una posición que, desde luego no es la de
Izquierda Republicana, cuya representación quieren arrogarse quienes han
pagado este recordatorio. Como es conocido, el golpe de
Estado auspiciado por el coronel don Segismundo Casado a comienzos de marzo
de 1939, dividió a todos los partidos políticos y organizaciones sindicales,
incluido el PCE, pues de no haber contado el Consejo Nacional de Defensa con
la anuencia o la abstención de importantes unidades militares con mandos
comunistas, no habría triunfado este golpe de Estado. Citar, con sus nombres,
como responsables del fusilamiento, a los miembros de la "Junta" de
Casado pone de manifiesto sectarismo y desconocimiento de los hechos. Es
sabido por todos los historiadores que la presencia en aquel organismo del
heroico general José Miaja, sin fisuras leal a la República, fue solo
nominal, como lo fue la del diputado de Izquierda Republicana por Valencia
Miguel San Andrés, enfermo de gravedad y en un hospital en aquellos días
(moriría un año después preso en el fuerte de San Cristóbal). Y si limpias
nos parecen las trayectorias de Miaja y San Andrés, aunque pudieron equivocarse,
llevados por el noble anhelo de acabar dignamente una guerra por entonces
perdida lamentablemente para la República, no menos limpias nos parecen las
ejecutorias de socialistas como Wenceslao Carrillo o Julián Besteiro, también
participantes en aquel gobierno y que entendemos no deben ser, a estas
alturas, puestos en la picota con frivolidad. Es también conocido, puede que no
por los de la esquela, que también fueron fusilados, solo que por los del
otro sector enfrentado, varios relevantes dirigentes de Izquierda
Republicana, como fue el caso de Domingo Chacón, comisario de la 47 Brigada
Mixta. Todo al tiempo que entre los leales al gobierno legítimo del doctor
Negrín se encontraban el mismo Comisario General de Defensa, el diputado de
IR Osorio Tafall, y los ministros, también de IR, José Giral, Francisco
Méndez Aspe y Antonio Velao Oñate, además de varios centenares de mandos del
Ejército también afiliados a IR. Las cosas no fueron como la
maniquea esquela pretende, sin restar un ápice a la vileza del fusilamiento
del valeroso y leal militar Luís Barceló. Firmado. Pablo Rodríguez Cortés. Presidente federal de Izquierda
Republicana (IR). Izquierda
Republicana (IR) recolza el desmentiment del PSOE. Així ho ha indicat a EFE i a
l'Agència Tricolor de Premsa (ATP) Matías Alonso, el grup del qual ha
convocat una roda de premsa per a desmentir tal pacte i en la que ha estat
acompanyat per l'exregidor d'EUPV Antonio Montalbán i l'exregidor i actual
president federal d'Izquierda Republicana (IR) Pablo Rodríguez, que han
manifestat el seu "suport" a la postura del GPRMH Alonso ha assenyalat que el
monòlit, que estaria dedicat "a víctimes i botxins", és "una
aberració", perquè "no es pot incloure a tots els que van morir en
la Guerra Civil, perquè els que hi ha allí no van morir en una guerra, són
víctimes d'un mateix ban, del franquisme, assassinades durant els anys
d'aquest règim". Així, ha recordat a l'Ajuntament
de València que "encara està a temps" de "escoltar a la
ciutadania" i fer "el que els familiars dels allí soterrats demanen
que es faça", ja que, segons ha apuntat, "podem tornar de vacances
de Falles i trobar-nos amb el monòlit consumat, que és el que ens temem que
volen fer". El coordinador d'aquest grup ha
explicat que el PP va plantar unes tanques en la secció sèptima dreta del
cementeri, amb la qual cosa esta "es va omplir de muntons de terra i
matolls per abandó i menyspreu als que allí estan o van estar". Respecte d'això, ha instat al PP
que no "enganye a la Justícia amb acords inexistents", i ha exigit
al Fòrum per la Memòria del País Valencià que desmentisca de forma pública
les afirmacions sobre pactes "que continuem rebutjant" basades en
"mentides del PP", perquè es tracta de "quelcom atroç, un
atemptat greu a la dignitat humana". Alonso ha reivindicat que el Grup
de Recuperació per a la Memòria Històrica "no ha variat ni un àpex la
seua postura", i que el monòlit -a què ha qualificat com "un punyal
clavat en la memòria dels soterrats"- "mai ha sigut fruit d'un
pacte, sinó d'una imposició aritmètica del PP, perquè sempre hem votat en
contra". D'aquesta manera, ha defés la
instal·lació en aquest lloc d'un memorial amb els noms dels allí soterrats,
consensuat amb familiars, perquè "no pot augmentar la quota d'honors
franquistes a costa de què no van tindre cap honor en el mateix cementeri. Finalment, ha asseverat que el PP
"sempre parla de la guerra, perquè no li interessa la postguerra",
a la qual cosa ha afegit que, "precisament", en aquesta fossa "la Guerra Civil no té cabuda".
EFE-ATP. Izquierda Republicana (IR) apoya el desmentido del PSOE. Así lo ha
indicado a EFE y a la Agencia Tricolor de Prensa (ATP) Matías Alonso, cuyo
grupo ha convocado esta mañana una rueda de prensa para desmentir dicho pacto
y en la que ha estado acompañado por el ex concejal de EUPV Antonio Montalbán
y el ex concejal y actual presidente federal de Izquierda Republicana Pablo
Rodríguez, que han manifestado su "apoyo" a la postura del GPRMH. Alonso ha
señalado que el monolito, que estaría dedicado "a víctimas y
verdugos", es "una aberración", pues "no se puede incluir
a todos los que murieron en la Guerra Civil, porque los que hay allí no
murieron en una guerra, son víctimas de un mismo bando, del franquismo, asesinadas
durante los años de este régimen". Así, ha
recordado al Ayuntamiento de Valencia que "aún está a tiempo" de
"escuchar a la ciudadanía" y hacer "lo que los familiares de
los allí enterrados piden que se haga", ya que, según ha apuntado,
"podemos volver de vacaciones de Fallas y encontrarnos con el monolito
consumado, que es lo que nos tememos que quieren hacer". El coordinador
de este grupo ha explicado que el PP plantó unas vallas en la sección séptima
derecha del cementerio, con lo que ésta "se llenó de montones de tierra
y matorrales por abandono y desprecio a quienes allí están o
estuvieron". Al respecto,
ha instado al PP a que no "engañe a la Justicia con acuerdos
inexistentes", y ha exigido al Fòrum per la Memòria del País Valencià
que desmienta de forma pública las afirmaciones sobre pactos "que
seguimos rechazando" basadas en "mentiras del PP", pues se
trata de "algo atroz, un atentado grave a la dignidad humana". Alonso ha
reivindicado que el Grupo de Recuperación para la Memoria Histórica "no ha
variado ni un ápice su postura", y que el monolito -al que ha calificado
como "un puñal clavado en la memoria de los enterrados"-
"nunca ha sido fruto de un pacto, sino de una imposición aritmética del
PP, pues siempre hemos votado en contra". De este modo, ha defendido la instalación en este lugar
de un memorial con los nombres de los allí enterrados, consensuado con
familiares, pues "no puede aumentar la cuota de honores franquistas a
costa de los que no tuvieron ningún honor en el mismo cementerio". Por último, ha aseverado que el PP "siempre habla de
la guerra, pues no le interesa la posguerra", a lo que ha añadido que,
"precisamente", en esta fosa "la Guerra Civil no tiene
cabida". EFE-ATP. Manifestació a
València. VALÈNCIA 24 de febrer del 2010 (ATP).-
Atenent a la convocatòria i a la invitació dels sindicats Comissions Obreres
(CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT), durant la vesprada-nit del dia
23 de febrer del 2010, Izquierda Republicana (IR) en el País Valencià, va
acudir a la manifestació que des de la plaça de Sant Agustí de València va
acabar davant de la seu de la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana.
El motiu de la protesta era el de manifestar un NO rotund a la intenció del
Govern de retallar la protecció social a les treballadores i als
treballadors, així com també dir NO a la intenció del Govern de retardar
l'edat de jubilació. En la foto apareixen portant la
pancarta d'Izquierda Republicana en el País Valencià (IRPV) d'esquerra a
dreta: Pablo Rodríguez Cortés, president federal d'Izquierda Republicana,
Roberto Ruiz, de la Plataforma 14 d'abril per la III República, Javier Casado
Arboniés, nou director de la revista "Política" i de l'Agència
Tricolor de Premsa, Manuela Trasobares Haro, regidora republicana en
l'Ajuntament de Geldo i representant d'Izquierda Republicana a Castelló,
Rafael Guaita i Salvador Esteve, militants d'Izquierda Republicana a
València. Izquierda Republicana (IR) també
va estar present en la manifestació celebrada a Alacant el mateix dia i a la
mateixa hora i el punt de concentració de la qual va ser l'Escala de
l'Institut Jorge Juan. Manifestación
en Valencia. VALENCIA 24 de febrero de 2010
(ATP).- Atendiendo a la convocatoria y a la invitación de los sindicatos
Comisiones Obreras (CCOO) y Unión General de Trabajadores (UGT), durante la
tarde-noche del día 23 de febrero de 2010, Izquierda Republicana (IR) en el
País Valencià, acudió a la manifestación que desde la plaza de San Agustín de
Valencia terminó ante la sede de la Delegación del Gobierno en la Comunidad
Valenciana. El motivo de la protesta era el de manifestar un NO rotundo a la
intencion del Gobierno de recortar la protección social a las trabajadoras y
a los trabajadores, así como también decir NO a la intención del Gobierno de
retrasar la edad de jubilación. En la foto aparecen llevando la
pancarta de Izquierda Republicana en el País Valencià de izquierda a derecha:
Pablo Rodríguez Cortés, presidente federal de Izquierda Republicana, Roberto
Ruiz, de la Plataforma 14 de abril por la III República, Javier Casado
Arboniés, nuevo director de la revista "Política" y de la Agencia
Tricolor de Prensa, Manuela Trasobares Haro, concejala republicana en el
Ayuntamiento de Geldo y representante de Izquierda Republicana en Castellón,
Rafael Guaita y Salvador Esteve, militantes de Izquierda Republicana en
Valencia. Izquierda Republicana (IR)
también estuvo presente en la manifestación celebrada en Alicante el mismo
día y a la misma hora y cuyo punto de concentración fue la Escalera del
Instituto Jorge Juan. Febrer de 1939
a Xátiva. Article de Pablo Rodríguez
Cortés. President federal d'Izquierda Republicana (IR). El diumenge 12 de febrer de 1939,
quan l'exèrcit franquista controlava el curs de la guerra, en la població de Xátiva,
es va produir un dels esdeveniments més greus de la contesa civil: el
bombardeig per part de l'Aviació Legionària feixista italiana, aliada de
Franco junt amb l'Alemanya de Hitler, de l'estació de ferrocarril, on en
eixos moments arribava un tren amb militars espanyols de la 49 Brigada Mixta
de l'exèrcit lleial a la República. Algunes i alguns han considerat oportú
denominar aquest bombardeig i les seues tràgiques conseqüències com el
Gernika valencià. La ciutat de Xátiva ja s'havia
destacat amb anterioritat en la Història d'Espanya. Els seus habitants van
defendre la causa antiborbònica durant la guerra de Successió, en el segle
XVIII. Felipe V de Borbó va manar cremar la ciutat com a venjança per la
postura mantinguda per les i els xativins, arribant inclús a modificar el nom
de la ciutat, canviant Xátiva pel de Sant Felip. Però tornant al fet que ens ocupa
i que va tindre lloc aquell diumenge 12 de febrer de 1939, els avions
feixistes italians no van trobar oposició de l'exèrcit republicà espanyol;
d'ací que no tingueren problema per a soltar la seua mortífera càrrega de 20
bombes de 250 kg sobre el tren amb els militars espanyols de la 49 Brigada
Mixta i també sobre la seua contornada, on es trobaven ciutadanes i ciutadans
que havien acudit a l'estació de ferrocarril per a veure passar i compartir
uns minuts amb els militars republicans. En poc de
temps, les explosions de les bombes van convertir tot en destrucció i
desesperació, crits, plors i sang, muntons de cossos de sers humans mutilats
i sense vida. Va resultar tan horrible el bombardeig de l'aviació feixista
que fins en els arbres de l'estació es van trobar restes dels cossos de sers
humans destrossats penjant de les branques. Un fet tan vil i cruel que les
persones que van sobreviure mai ho han pogut esborrar de la seua ment. Es va produir una autèntica
mortaldat. El nombre total de difunts pel bombardeig va ser de 109, que van
morir immediatament, dels quals 17 eren xiquets i dones. Dels dos centenars llargs de ferits, al
voltant d'una vintena van morir després en els diferents centres
hospitalaris. El dia 15 de febrer de 1939,
l'alcalde republicà de Xátiva, Jovino Fernández, va redactar una carta
oficial de condemna de què és oportú ressaltar els paràgrafs següents:
"la Ciutat, a banda de la consternació natural per un succés de tal
importància, tan brutal com desacostumat, ha conservat en tot moment gran
serenitat, acudint al sepeli de les víctimes el mateix diumenge a la vesprada
i en la presidència de la qual va figurar el que subscriu (...) Resta'm fer
present (...) que tal esdeveniment no ha trencat la moral de la nostra
Pàtria. Salut i República." Després de molts anys de recordar
el criminal esdeveniment perpetrat pels feixistes i succeït aquell diumenge
12 de febrer de 1939, acudint puntualment a l'esplanada de l'estació de
ferrocarril de Xátiva amb banderes tricolors republicanes i depositant humils
rams de flors, al final al febrer del 2007 es va instal·lar un monument
costejat per subscripció popular anomenat "Aixopluc", obra de
l'escultor Miquel Mollá, i que per sempre serà un homenatge a les víctimes
innocents d'aquell fet militar sense sentit dictat per Franco i que va
suposar un seriós avís del que seria li repressió de la dictadura imposada
pel citat militar traïdor al règim de la República democràticament establit. I per a acabar, vull fer una
menció especial de record per a Pascual Estellés Ventura, company d'Izquierda
Republicana (IR) ja difunt, que junt amb molts altres ciutadans i moltes
altres ciutadanes han fet possible que la memòria històrica xativí recorde
l'horror d'una guerra i la seua empremta en Xátiva, tot això amb l'objectiu
que mai més torne a succeir. Febrero de
1939 en Xátiva. El domingo 12 de febrero de 1939,
cuando el ejército franquista controlaba el curso de la guerra, en la
población de Xátiva, se produjo uno de los acontecimientos más graves de la
contienda civil: el bombardeo por parte de la Aviación Legionaria fascista
italiana, aliada de Franco junto con la Alemania de Hitler, de la estación de
ferrocarril, donde en esos momentos llegaba un tren con militares españoles
de la 49 Brigada Mixta del ejército leal a la República. Algunas y algunos
han considerado oportuno denominar a este bombardeo y sus trágicas
consecuencias como el Gernika valenciano. La ciudad de Xátiva ya se había
destacado con anterioridad en la Historia de España. Sus habitantes
defendieron la causa antiborbónica durante la guerra de Sucesión, en el siglo
XVIII. Felipe V de Borbón mandó quemar la ciudad como venganza por la postura
mantenida por las y los setabenses, llegando incluso a modificar el nombre de
la ciudad, cambiando Xátiva por el de San Felipe. Pero volviendo al hecho que nos
ocupa y que tuvo lugar aquel domingo 12 de febrero de 1939, los aviones
fascistas italianos no encontraron oposición del ejército republicano
español; de ahí que no tuvieran problema para soltar su mortífera carga de 20
bombas de 250 kg sobre el tren con los militares españoles de la 49 Brigada
Mixta y también sobre sus alrededores, donde se encontraban ciudadanas y
ciudadanos que habían acudido a la estación de ferrocarril para ver pasar y
compartir unos minutos con los militares republicanos. En poco tiempo, las explosiones
de las bombas convirtieron todo en destrucción y desesperación, gritos,
llantos y sangre, montones de cuerpos de seres humanos mutilados y sin vida.
Resultó tan horrible el bombardeo de la aviación fascista que hasta en los
árboles de la estación se encontraron restos de los cuerpos de seres humanos
destrozados colgando de las ramas. Un hecho tan vil y cruel que las personas
que sobrevivieron nunca lo han podido borrar de su mente. Se produjo una auténtica
mortandad. El número total de fallecidos por el bombardeo fue de 109, que murieron
de inmediato, de los cuales 17 eran niños y mujeres. De los dos centenares
largos de heridos, alrededor de una veintena fallecieron después en los
diferentes centros hospitalarios. El día 15 de febrero de 1939, el
alcalde republicano de Xátiva, Jovino Fernández, redactó una carta oficial de
condena de la que es oportuno resaltar los siguientes párrafos: "la
Ciudad, aparte de la consternación natural por un suceso de tal importancia,
tan brutal como desacostumbrado, ha conservado en todo momento gran ser enidad, acudiendo al sepelio de
las víctimas el mismo domingo por la tarde y en cuya presidencia figuró el
que suscribe (...) Réstame hacer presente (...) que tal acontecimiento no ha
quebrantado la moral de nuestra Patria. Salud y República." Tras muchos años de recordar el
criminal acontecimiento perpetrado por los fascistas y acaecido aquel domingo
12 de febrero de 1939, acudiendo puntualmente a la explanada de la estación
de ferrocarril de Xátiva con banderas tricolores republicanas y depositando
humildes ramos de flores, al final en febrero de 2007 se instaló un monumento
costeado por suscripción popular llamado "Aixopluc", obra del
escultor Miquel Mollá, y que para siempre será un homenaje a las víctimas
inocentes de aquel hecho militar sin sentido dictado por Franco y que supuso
un serio aviso de lo que sería le represión de la dictadura impuesta por el
citado militar traidor al régimen de la República democráticamente
establecido. Y para terminar, quiero hacer una
mención especial de recuerdo para Pascual Estellés Ventura, compañero de
Izquierda Republicana ya fallecido, que junto con otros muchos ciudadanos y
otras muchas ciudadanas han hecho posible que la memoria histórica setabense
recuerde el horror de una guerra y su huella en Xátiva, todo ello con el
objetivo de que nunca más vuelva a suceder. Artículo de Pablo Rodríguez
Cortés. Presidente federal de Izquierda Republicana (IR). Solidaritat
amb la República d´Haití. Izquierda Republicana (IR) fa un
crida a l'opinió pública perquè procedisca a expressar la seua solidaritat
amb el poble de la República d'Haití recentment castigat per l'acció d'un
terratrémol. Organitzacions
que canalitzen les ajudes per a les damnificades i per als damnificats
d'Haití: Médicos sin Fronteras. www.msf.es Unicef. www.unicef.es Cruz Roja. www.cruzroja.es Solidaridad Internacional. www.solidaridad.org Intermón Oxfam. www.intermonosfam.org Solidaridad
con la República de Haití. Izquierda Republicana (IR) hace
un llamamiento a la opinión pública para que proceda a expresar su
solidaridad con el pueblo de la República de Haití recientemente castigado
por la acción de un terremoto. Organizaciones que canalizan las
ayudas para las damnificadas y para los damnificados de Haití: Médicos sin Fronteras. www.msf.es Unicef. www.unicef.es Cruz Roja. www.cruzroja.es Solidaridad Internacional. www.solidaridad.org Intermón Oxfam. www.intermonosfam.org L'Audiència
Nacional arxiva la causa dels dissidents... El Jutjat Central d'Instrucció
número 6 de l'Audiència Nacional va dictar un auto de sobreseïment, amb data
31 de març del 2009, de les diligències prèvies 75/2009, obertes amb motiu
d'una denúncia efectuada contra la direcció d'Izquierda Republicana (IR) per
un grup de dissidents encapçalats per Angel Verdura. Efectivament, un grup de
dissidents encapçalats per Angel Verdura que es ve autoproclamant com a
secretari general d'Izquierda Republicana (IR) van presentar davant de l'Audiència
Nacional, amb data 5 de març del 2009, una denúncia contra l'actual direcció
del partit Izquierda Republicana (IR), una denúncia basada en falsedats. Puix
bé, tan sols uns dies després (el 31 de març) la mateixa Audiència Nacional
va resoldre dictar un interlocutòria de sobreseïment i, en definitiva,
arxivar aquest vergonyós i penós assumpte. Aquesta ràpida resolució de
l'Audiència Nacional va deixar en evidència al grup de dissidents encapçalats
per Angel Verdura, que no sols van silenciar la decissió judicial sinó que,
fent cas omís de la mateixa, van utilitzar la denúncia ja desestimada per a
danyar la imatge de la direcció d'Izquierda Republicana (IR) en diferents
mitjans de comunicació i per a avalar la seua tesi d'impedir a tota costa que
l'històric partit fundat pel senyor Manuel Azaña i Díaz poguera concórrer en
coalició amb altres forces de l'esquerra republicana espanyoles a les
eleccions europees de juny del 2009. Aquestos fets demostren bé a les
clares la moralitat dels que coneguent que la Justícia no els havia donat la
raó, van seguir i continuen intentant boicotejar la gestió i l'acció política
d'Izquierda Republicana (IR) que, en enguany 2009, complix 75 anys des del
seu naixement. Els i les dissidents amb Angel
Verdura al front no tenen res a fer més que continuar exercitant la raó de la
sense raó. La direcció d'Izquierda Republicana (IR) continuarà avant amb el
programa polític aprovat en el XVIII Congrés Federal celebrat a l'octubre del
2007 i que ve definit amb el títol de "Republicans per la unitat de
l'esquerra i el radicalsocialisme". La Audiencia
Nacional archiva la causa de los y las disidentes... El Juzgado Central de Instrucción
número 6 de la Audiencia Nacional dictó un auto de sobreseimiento, con fecha
31 de marzo de 2009, de las diligencias previas 75/2009, abiertas con motivo
de una denuncia efectuada contra la dirección de Izquierda Republicana (IR)
por un grupo de disidentes encabezados por Ángel Verdura. Efectivamente, un grupo de
disidentes encabezados por Ángel Verdura que se viene autoproclamando como
secretario general de Izquierda Republicana (IR) presentaron ante la
Audiencia Nacional, con fecha 5 de marzo de 2009, una denuncia contra la
actual dirección del partido Izquierda Republicana (IR), una denuncia basada
en falsedades. Pues bien, tan sólo unos días después (el 31 de marzo) la
misma Audiencia Nacional resolvió dictar un auto de sobreseimiento y, en
definitiva, archivar este vergonzoso y penoso asunto. Esta rápida resolución de la
Audiencia Nacional dejó en evidencia al grupo de disidentes encabezados por
Ángel Verdura, que no sólo silenciaron el fallo judicial sino que, haciendo
caso omiso del mismo, utilizaron la denuncia ya desestimada para dañar la
imágen de la dirección de Izquierda Republicana (IR) en diferentes medios de
comunicación y para avalar su tésis de impedir a toda costa que el histórico
partido fundado por don Manuel Azaña Díaz pudiera concurrir en coalición con
otras fuerzas de la izquierda republicana españolas a las elecciones europeas
de junio de 2009. Estos hechos demuestran bien a
las claras la catadura moral de quienes a sabiendas de que la Justicia no les
había dado la razón, siguieron y siguen intentando boicotear la gestión y la
acción política de Izquierda Republicana (IR) que, en este año 2009, cumple
75 años desde su nacimiento. Los y las disidentes con Ángel
Verdura al frente no tienen nada que hacer más que seguir ejercitando la
razón de la sin razón. La dirección de Izquierda Republicana (IR) continuará
adelante con el programa político aprobado en el XVIII Congreso Federal
celebrado en octubre de 2007 y que viene definido con el título de
"Republicanos por la unidad de la izquierda y el
radicalsocialismo". La seu romandrà oberta els dimarts i els dijous. Companyes i
companys: la seu d'Izquierda Republicana del País Valencià estarà oberta els
dimarts i els dijous des de les 10,00 fins a les 14,00 hores i des de
les 17,00 fins a les 21,00 hores. Per
a qualsevol assumpte pots passar-te personalment per la seu i si et resulta
difícil fer-ho per qüestions laborals o d'una altra índole pots cridar per
telèfon o enviar un fax. Et recordem que Izquierda
Republicana del País Valencià forma part del grup parlamentari en les Corts
Valencianes junt amb Esquerra Unida i Els Verds. De la mateixa manera que en
els Ajuntaments i Diputacions del País Valencià forma part dels grups
municipals junt amb Esquerra Unida i Els Verds. Així, qualsevol iniciativa
que estimes oportú formular no dubtes a presentar-la en la nostra seu perquè
li traslladem al grup parlamentari en les Corts Valencianes o als diferents
grups polítics municipals del País Valencià. La nostra seu està en el carrer
Garrigues núm. 3, pis 6, porta C, de València (46001). El nostre telèfon/fax és el
963943772. La sede
permanecerá abierta los martes y los jueves. Compañeras y compañeros: la sede
de Izquierda Republicana del País Valencià estará abierta los martes y los
jueves desde las 10,00 a las 14,00 horas y desde las 17,00 hasta las 21,00
horas. Para cualquier asunto puedes pasarte personalmente por la sede y si te
resulta difícil hacerlo por cuestiones laborales o de otra índole puedes
llamar por teléfono o enviar un fax. Te recordamos que Izquierda
Republicana del País Valencià forma parte del grupo parlamentario en las
Cortes Valencianas junto con Esquerra Unida y Els Verds. De la misma manera
que en los Ayuntamientos y Diputaciones del País Valencià forma parte de los
grupos municipales junto a Esquerra Unida y Els Verds. Así pues, cualquier
iniciativa que estimes oportuno formular no dudes en presentarla en nuestra
sede para que le demos traslado al grupo parlamentario en las Cortes
Valencianas o a los diferentes grupos políticos municipales del País
Valencià. Nuestra sede está en la calle
Garrigues nº 3, piso 6, puerta C, de Valencia (46001). Nuestro teléfono/fax es el
963943772. Sentència judicial contra el Conseller
d´Educació. L'assignatura d'Educació per a la Ciutadania en el País
Valencià no es podrà donar, definitivament, en anglés, ni les alumnes ni els
alumnes de segon curs de l'ESO, on és matèria curricular, podran aprovar
sense assistir a classe ni per mitjà d'un treball a triar el tema. Així ho ha
dictaminat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en
dues sentències, acordades per unanimitat dels membres de la secció segona de
la sala del contencios administratiu. L'orde dictada en el seu dia pel senyor Font de Mora,
conseller d'Educació del PP, ha sigut motiu dels majors conflictes en
l'ensenyament valencià, ha provocat la rebel·lió de les directores i dels
directors d'instituts, una vaga general en el sector - de pares, mares,
professors, professores i alumnes- i dos massives manifestacions. Així,
aquesta orde ha quedat sense efecte per ser contrària a dret segons el
Tribunal Superior de Justícia. Després de la sentència judicial el senyor Font de Mora
lluny d'acceptar els seus errors que li han portat a polititzar l'ensenyament
valencià amb fins partidistes, seguix encabotat en no presentar la seua
dimissió. Tampoc pareix que el President Camps ho vullga cessar. Així, tot
pareix indicar que el corró absolut del Partit Popular (PP) continuarà contra
vent i sentències judicials. Izquierda Republicana del País Valenciano demana la
dimissió o el cessament del conseller Font de Mora i, en tot cas, continuarà
recolzant a la Plataforma per a la Defensa de l'Ensenyament Públic amb
l'objectiu de sol·licitar el compliment de la sentència del Tribunal de
Justícia de la Comunitat Valenciana quant a l'assignatura d'Educació per a la
Ciutadania. Sentencia judicial contra el Conseller
de Educación. La asignatura de Educación para la Ciudadanía en el País
Valencià no se podrá dar, definitivamente, en inglés, ni las alumnas ni los alumnos
de segundo curso de la ESO, donde es materia curricular, podrán aprobar sin
asistir a clase ni por medio de un trabajo a elegir el tema. Así lo ha
dictaminado el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana en
sendas sentencias, acordadas por unanimidad de los miembros de la sección
segunda de la sala de lo contencioso administrativo. La orden dictada en su día por el señor Font de Mora,
conseller de Educación del PP, ha sido motivo de los mayores conflictos en la
enseñanza valenciana, ha provocado la rebelión de las directoras y de los
directores de institutos, una huelga general en el sector - de padres,
madres, profesores, profesoras, alumnos y alumnas- y dos masivas
manifestaciones. Así pues, esta orden ha quedado sin efecto por ser contraria
a derecho según el Tribunal Superior de Justicia. Tras la sentencia judicial el señor Font de Mora lejos de
aceptar sus errores que le han llevado a politizar la enseñanza valenciana
con fines partidistas, sigue empeñado en no presentar su dimisión. Tampoco
parece que el Presidente Camps lo quiera cesar. Así pues, todo parece indicar
que el rodillo absoluto del Partido Popular (PP) va a continuar contra viento
y sentencias judiciales. Izquierda Republicana del País Valenciano pide la
dimisión o el cese del conseller Font de Mora y, en cualquier caso, seguirá
apoyando a la Plataforma para la Defensa de la Enseñanza Pública con el
objetivo de solicitar el cumplimiento de la sentencia del Tribunal de
Justicia de la Comunidad Valenciana en lo relativo a la asignatura de
Educación para la Ciudadanía. Un altre projecte
aprovat pel Ministeri. Per a l'any 2010 el Ministeri de la Presidència del
Govern d'Espanya hi ha establit una nova ajuda per a l´Associació Joan Peset
i Aleixandre amb l'objectiu de recolzar el projecte d'unes noves Jornades
sobre la Repressió Franquista en Llevant. En el projecte nou s'inclou la possibilitat d'obrir una
pàgina web en Internet de l´Associació per a publicar el contingut de les
participacions en les jornades i permetre una major projecció de les mateixes
per a les estudioses i per als estudiosos d'aquesta etapa de la Història
d'Espanya. Otro proyecto aprobado por el
Ministerio. Para el año 2010 el Ministerio de la Presidencia del
Gobierno de España ha establecido una nueva ayuda para l´Associació Joan
Peset i Aleixandre con el objetivo de apoyar el proyecto de unas nuevas
Jornadas sobre la Represión Franquista en Levante. En el proyecto nuevo se incluye la posibilidad de abrir
una página web en Internet de l´Associació para publicar el contenido de las
participaciones en las jornadas y permitir una mayor proyección de las mismas
para las estudiosas y para los estudiosos de esta etapa de la Historia de
España. |
