index.htm
BENVINGUDA.htm comentaris.htm altres.htm
|
VINE A LA MANIFESTACIÓ. ACUDE A LA
MANIFESTACIÓN. |
|
|
Pascual
Estellés Ventura militant d´IR a Xátiva. Pascual
Estellés Ventura militante de IR en Xátiva.
Pablo
Rodríguez Cortés, Presidente de IR interviene en la X Escuela de Otoño
“Marcelino Domingo” (Diciembre de 2007).
José
Miguel Sebastián Carrero, interviene en la X Escuela de Otoño “Marcelino
Domingo” (Diciembre de 2007).
Otra
ponencia, presidida por Mabel Sicluna Lletget de IR del País Valencià, en la
X Escuela de Otoño “Marcelino Domingo” (Diciembre de 2007).
|
VINE A LA
MANIFESTACIÓ. Izquierda Republicana (IR) en el
País Valencià recolza les manifestacions que tindran lloc el dimarts 23 de
febrer del 2010, convocades per diferents organitzacions sindicals i
polítiques. NO A LA RETALLADA DE LA PROTECCIÓ
SOCIAL. NO AL RETARD DE L'EDAT DE
JUBILACIÓ. NO A LA DESOCUPACIÓ. Per aquest motiu fa un crida als
seus militants i simpatitzants perquè acudisquen a les manifestacions que
tindran lloc en CASTELLÓ . Parc Ribalta a les
19,30 hores. VALÈNCIA. Plaça de Sant Agustí a
les 19,30 hores. ALACANT. Escala Institut Jorge
Juan a les 19,30 hores. ACUDE A LA
MANIFESTACIÓN. Izquierda Republicana (IR) en el
País Valencià apoya las manifestaciones que tendrán lugar el martes 23 de
febrero de 2010, convocadas por diferentes organizaciones sindicales y
políticas. NO AL RECORTE DE LA PROTECCIÓN
SOCIAL. NO AL RETRASO DE LA EDAD DE
JUBILACIÓN. NO AL PARO. Por este motivo hace un
llamamiento a sus militantes y simpatizantes para que acudan a las
manifestaciones que tendrán lugar en CASTELLÓN . Parque Ribalta a las
19,30 horas. VALENCIA. Plaza de San Agustín a
las 19,30 horas. ALACANT. Escalera Instituto Jorge
Juan a las 19,30 horas. Febrer de 1939
a Xátiva. Article de Pablo Rodríguez
Cortés. President federal d'Izquierda Republicana (IR). El diumenge 12 de febrer de 1939,
quan l'exèrcit franquista controlava el curs de la guerra, en la població de
Xátiva, es va produir un dels esdeveniments més greus de la contesa civil: el
bombardeig per part de l'Aviació Legionària feixista italiana, aliada de
Franco junt amb l'Alemanya de Hitler, de l'estació de ferrocarril, on en
eixos moments arribava un tren amb militars espanyols de la 49 Brigada Mixta
de l'exèrcit lleial a la República. Algunes i alguns han considerat oportú
denominar aquest bombardeig i les seues tràgiques conseqüències com el
Gernika valencià. La ciutat de Xátiva ja s'havia
destacat amb anterioritat en la Història d'Espanya. Els seus habitants van
defendre la causa antiborbònica durant la guerra de Successió, en el segle
XVIII. Felipe V de Borbó va manar cremar la ciutat com a venjança per la
postura mantinguda per les i els xativins, arribant inclús a modificar el nom
de la ciutat, canviant Xátiva pel de Sant Felip. Però tornant al fet que ens ocupa
i que va tindre lloc aquell diumenge 12 de febrer de 1939, els avions
feixistes italians no van trobar oposició de l'exèrcit republicà espanyol;
d'ací que no tingueren problema per a soltar la seua mortífera càrrega de 20
bombes de 250 kg sobre el tren amb els militars espanyols de la 49 Brigada
Mixta i també sobre la seua contornada, on es trobaven ciutadanes i ciutadans
que havien acudit a l'estació de ferrocarril per a veure passar i compartir
uns minuts amb els militars republicans. En poc de
temps, les explosions de les bombes van convertir tot en destrucció i desesperació,
crits, plors i sang, muntons de cossos de sers humans mutilats i sense vida.
Va resultar tan horrible el bombardeig de l'aviació feixista que fins en els
arbres de l'estació es van trobar restes dels cossos de sers humans
destrossats penjant de les branques. Un fet tan vil i cruel que les persones
que van sobreviure mai ho han pogut esborrar de la seua ment. Es va produir una autèntica
mortaldat. El nombre total de difunts pel bombardeig va ser de 109, que van
morir immediatament, dels quals 17 eren xiquets i dones. Dels dos centenars llargs de ferits, al
voltant d'una vintena van morir després en els diferents centres
hospitalaris. El dia 15 de febrer de 1939,
l'alcalde republicà de Xátiva, Jovino Fernández, va redactar una carta
oficial de condemna de què és oportú ressaltar els paràgrafs següents:
"la Ciutat, a banda de la consternació natural per un succés de tal
importància, tan brutal com desacostumat, ha conservat en tot moment gran
serenitat, acudint al sepeli de les víctimes el mateix diumenge a la vesprada
i en la presidència de la qual va figurar el que subscriu (...) Resta'm fer
present (...) que tal esdeveniment no ha trencat la moral de la nostra
Pàtria. Salut i República." Després de molts anys de recordar
el criminal esdeveniment perpetrat pels feixistes i succeït aquell diumenge
12 de febrer de 1939, acudint puntualment a l'esplanada de l'estació de
ferrocarril de Xátiva amb banderes tricolors republicanes i depositant humils
rams de flors, al final al febrer del 2007 es va instal·lar un monument
costejat per subscripció popular anomenat "Aixopluc", obra de
l'escultor Miquel Mollá, i que per sempre serà un homenatge a les víctimes
innocents d'aquell fet militar sense sentit dictat per Franco i que va
suposar un seriós avís del que seria li repressió de la dictadura imposada
pel citat militar traïdor al règim de la República democràticament establit. I per a acabar, vull fer una
menció especial de record per a Pascual Estellés Ventura, company d'Izquierda
Republicana (IR) ja difunt, que junt amb molts altres ciutadans i moltes
altres ciutadanes han fet possible que la memòria històrica xativí recorde
l'horror d'una guerra i la seua empremta en Xátiva, tot això amb l'objectiu
que mai més torne a succeir. Febrero de
1939 en Xátiva. El domingo 12 de febrero de 1939,
cuando el ejército franquista controlaba el curso de la guerra, en la
población de Xátiva, se produjo uno de los acontecimientos más graves de la
contienda civil: el bombardeo por parte de la Aviación Legionaria fascista
italiana, aliada de Franco junto con la Alemania de Hitler, de la estación de
ferrocarril, donde en esos momentos llegaba un tren con militares españoles
de la 49 Brigada Mixta del ejército leal a la República. Algunas y algunos
han considerado oportuno denominar a este bombardeo y sus trágicas
consecuencias como el Gernika valenciano. La ciudad de Xátiva ya se había
destacado con anterioridad en la Historia de España. Sus habitantes
defendieron la causa antiborbónica durante la guerra de Sucesión, en el siglo
XVIII. Felipe V de Borbón mandó quemar la ciudad como venganza por la postura
mantenida por las y los setabenses, llegando incluso a modificar el nombre de
la ciudad, cambiando Xátiva por el de San Felipe. Pero volviendo al hecho que nos
ocupa y que tuvo lugar aquel domingo 12 de febrero de 1939, los aviones
fascistas italianos no encontraron oposición del ejército republicano
español; de ahí que no tuvieran problema para soltar su mortífera carga de 20
bombas de 250 kg sobre el tren con los militares españoles de la 49 Brigada
Mixta y también sobre sus alrededores, donde se encontraban ciudadanas y
ciudadanos que habían acudido a la estación de ferrocarril para ver pasar y
compartir unos minutos con los militares republicanos. En poco tiempo, las explosiones
de las bombas convirtieron todo en destrucción y desesperación, gritos,
llantos y sangre, montones de cuerpos de seres humanos mutilados y sin vida.
Resultó tan horrible el bombardeo de la aviación fascista que hasta en los
árboles de la estación se encontraron restos de los cuerpos de seres humanos
destrozados colgando de las ramas. Un hecho tan vil y cruel que las personas
que sobrevivieron nunca lo han podido borrar de su mente. Se produjo una auténtica
mortandad. El número total de fallecidos por el bombardeo fue de 109, que
murieron de inmediato, de los cuales 17 eran niños y mujeres. De los dos
centenares largos de heridos, alrededor de una veintena fallecieron después
en los diferentes centros hospitalarios. El día 15 de febrero de 1939, el
alcalde republicano de Xátiva, Jovino Fernández, redactó una carta oficial de
condena de la que es oportuno resaltar los siguientes párrafos: "la
Ciudad, aparte de la consternación natural por un suceso de tal importancia,
tan brutal como desacostumbrado, ha conservado en todo momento gran ser enidad, acudiendo al sepelio de
las víctimas el mismo domingo por la tarde y en cuya presidencia figuró el
que suscribe (...) Réstame hacer presente (...) que tal acontecimiento no ha
quebrantado la moral de nuestra Patria. Salud y República." Tras muchos años de recordar el
criminal acontecimiento perpetrado por los fascistas y acaecido aquel domingo
12 de febrero de 1939, acudiendo puntualmente a la explanada de la estación
de ferrocarril de Xátiva con banderas tricolores republicanas y depositando
humildes ramos de flores, al final en febrero de 2007 se instaló un monumento
costeado por suscripción popular llamado "Aixopluc", obra del
escultor Miquel Mollá, y que para siempre será un homenaje a las víctimas
inocentes de aquel hecho militar sin sentido dictado por Franco y que supuso
un serio aviso de lo que sería le represión de la dictadura impuesta por el
citado militar traidor al régimen de la República democráticamente
establecido. Y para terminar, quiero hacer una
mención especial de recuerdo para Pascual Estellés Ventura, compañero de
Izquierda Republicana ya fallecido, que junto con otros muchos ciudadanos y
otras muchas ciudadanas han hecho posible que la memoria histórica setabense
recuerde el horror de una guerra y su huella en Xátiva, todo ello con el
objetivo de que nunca más vuelva a suceder. Artículo de Pablo Rodríguez
Cortés. Presidente federal de Izquierda Republicana (IR). Subscripció
popular pro bust d´Azaña. Izquierda Republicana (IR) per
mitjà del grup parlamentari d'Izquierda Unida (IU), ha sol·licitat al
president del Congrés dels Diputats que en l'edifici de l'Hemicicle existisca
un record de qui fora president de la Segona República i president del Govern
de l'Estat espanyol en diverses ocasions, Manuel Azaña Díaz. El diputat d'Izquierda Unida (IU)
Gaspar LLamazares va parlar d'aquest assumpte amb el president del Congrés
dels Diputats, José Bono, qui li va manifestar la seua sencera disposició a
què en un lloc destacat de l'edifici de l'Hemicicle es col·loque un bust de
Manuel Azaña. Complint-se enguany 2010 el 130
aniversari del naixement de Manuel Azaña (Alcalà de Henares, 10 de gener de
1880) i el 70 de la seua defunció (Montauban, França 4 de novembre de 1940),
el partit de què Azaña va ser president-fundador, Izquierda Republicana (IR),
ha considerat que aquest bust hauria de col·locar-se aquest mateix any, com a
homenatge a l'insigne intel·lectual i polític republicà. Amb aquest fi, Izquierda Republicana
(IR) i diverses associacions republicanes i azañistes promouen una
subscripció popular per a sufragar els gastos de fabricació del bust,
encarregat a un reconegut escultor, bust que serà a grandària natural i, si
és possible, de bronze o marbre. El compte corrent obert per a
aquesta subscripció popular és el següent: Subscripció bust Azaña:
0182-3330-75-0201682594, del BBVA. Izquierda Republicana (IR) agraïx
per endavant la col·laboració de les persones i entitats que amb aquesta
subscripció vullguen rendir un homenatge a totes les republicanes i a tots
els republicans en la persona de Manuel Azaña Díaz. Associacions que ja s'han sumat a
la subscripció popular: Associació Joan Peset i Aleixandre del País Valencià,
Asociación Manuel Azaña, Asociación Republicana Abulense, Asociación Manuel
Azaña de León, Ateneo Republicano de León, Fundación Luís Bello i Fundación
Santiago Casares Quiroga. Suscripción
popular pro busto de Azaña. Izquierda Republicana (IR) por
medio del grupo parlamentario de Izquierda Unida (IU), ha solicitado al
presidente del Congreso de los Diputados que en el edificio del Hemiciclo
exista un recuerdo de quien fuera presidente de la Segunda República y
presidente del Gobierno del Estado español en varias ocasiones, Manuel Azaña
Díaz. El diputado de Izquierda Unida
(IU) Gaspar LLamazares habló de este asunto con el presidente del Congreso de
los Diputados, José Bono, quien le manifestó su entera disposición a que en
un lugar destacado del edificio del Hemiciclo se coloque un busto de Manuel
Azaña. Cumpliéndose este año 2010 el 130
aniversario del nacimiento de Manuel Azaña (Alcalá de Henares, 10 de enero de
1880) y el 70 de su fallecimiento (Montauban, Francia 4 de noviembre de
1940), el partido del que Azaña fue presidente-fundador, Izquierda
Republicana (IR), ha considerado que este busto habría de colocarse este
mismo año, como homenaje al insigne intelectual y político republicano. A tal fin, Izquierda Republicana
(IR) y varias asociaciones republicanas y azañistas promueven una suscripción
popular para sufragar los gastos de fabricación del busto, encargado a un
reconocido escultor, busto que será a tamaño natural y, si es posible, de
bronce o marmol. La cuenta corriente abierta para
esta suscripción popular es la siguiente: Suscripción busto Azaña:
0182-3330-75-0201682594, del BBVA. Izquierda Republicana (IR)
agradece de antemano la colaboración de las personas y entidades que con esta
suscripción quieran rendir un homenaje a todas las republicanas y a todos los
republicanos en la persona de Manuel Azaña Díaz. Asociaciones que ya se han sumado
a la suscripción popular: Associació Joan Peset i Aleixandre del País
Valencià, Asociación Manuel Azaña, Asociación Republicana Abulense,
Asociación Manuel Azaña de León, Ateneo Republicano de León, Fundación Luís
Bello y Fundación Santiago Casares Quiroga. Solidaritat
amb la República d´Haití. Izquierda Republicana (IR) fa un
crida a l'opinió pública perquè procedisca a expressar la seua solidaritat
amb el poble de la República d'Haití recentment castigat per l'acció d'un
terratrémol. Organitzacions
que canalitzen les ajudes per a les damnificades i per als damnificats
d'Haití: Médicos sin Fronteras. www.msf.es Unicef. www.unicef.es Cruz Roja. www.cruzroja.es Solidaridad Internacional. www.solidaridad.org Intermón Oxfam. www.intermonosfam.org Solidaridad
con la República de Haití. Izquierda Republicana (IR) hace
un llamamiento a la opinión pública para que proceda a expresar su
solidaridad con el pueblo de la República de Haití recientemente castigado
por la acción de un terremoto. Organizaciones que canalizan las
ayudas para las damnificadas y para los damnificados de Haití: Médicos sin Fronteras. www.msf.es Unicef. www.unicef.es Cruz Roja. www.cruzroja.es Solidaridad Internacional. www.solidaridad.org Intermón Oxfam. www.intermonosfam.org L'Audiència
Nacional arxiva la causa dels dissidents... El Jutjat Central d'Instrucció
número 6 de l'Audiència Nacional va dictar un auto de sobreseïment, amb data
31 de març del 2009, de les diligències prèvies 75/2009, obertes amb motiu
d'una denúncia efectuada contra la direcció d'Izquierda Republicana (IR) per
un grup de dissidents encapçalats per Angel Verdura. Efectivament, un grup de
dissidents encapçalats per Angel Verdura que es ve autoproclamant com a
secretari general d'Izquierda Republicana (IR) van presentar davant de
l'Audiència Nacional, amb data 5 de març del 2009, una denúncia contra l'actual
direcció del partit Izquierda Republicana (IR), una denúncia basada en
falsedats. Puix bé, tan sols uns dies després (el 31 de març) la mateixa
Audiència Nacional va resoldre dictar un interlocutòria de sobreseïment i, en
definitiva, arxivar aquest vergonyós i penós assumpte. Aquesta ràpida resolució de
l'Audiència Nacional va deixar en evidència al grup de dissidents encapçalats
per Angel Verdura, que no sols van silenciar la decissió judicial sinó que,
fent cas omís de la mateixa, van utilitzar la denúncia ja desestimada per a
danyar la imatge de la direcció d'Izquierda Republicana (IR) en diferents
mitjans de comunicació i per a avalar la seua tesi d'impedir a tota costa que
l'històric partit fundat pel senyor Manuel Azaña i Díaz poguera concórrer en coalició
amb altres forces de l'esquerra republicana espanyoles a les eleccions
europees de juny del 2009. Aquestos fets demostren bé a les
clares la moralitat dels que coneguent que la Justícia no els havia donat la
raó, van seguir i continuen intentant boicotejar la gestió i l'acció política
d'Izquierda Republicana (IR) que, en enguany 2009, complix 75 anys des del
seu naixement. Els i les dissidents amb Angel
Verdura al front no tenen res a fer més que continuar exercitant la raó de la
sense raó. La direcció d'Izquierda Republicana (IR) continuarà avant amb el
programa polític aprovat en el XVIII Congrés Federal celebrat a l'octubre del
2007 i que ve definit amb el títol de "Republicans per la unitat de
l'esquerra i el radicalsocialisme". La Audiencia
Nacional archiva la causa de los y las disidentes... El Juzgado Central de Instrucción
número 6 de la Audiencia Nacional dictó un auto de sobreseimiento, con fecha
31 de marzo de 2009, de las diligencias previas 75/2009, abiertas con motivo
de una denuncia efectuada contra la dirección de Izquierda Republicana (IR)
por un grupo de disidentes encabezados por Ángel Verdura. Efectivamente, un grupo de
disidentes encabezados por Ángel Verdura que se viene autoproclamando como
secretario general de Izquierda Republicana (IR) presentaron ante la
Audiencia Nacional, con fecha 5 de marzo de 2009, una denuncia contra la
actual dirección del partido Izquierda Republicana (IR), una denuncia basada
en falsedades. Pues bien, tan sólo unos días después (el 31 de marzo) la
misma Audiencia Nacional resolvió dictar un auto de sobreseimiento y, en
definitiva, archivar este vergonzoso y penoso asunto. Esta rápida resolución de la
Audiencia Nacional dejó en evidencia al grupo de disidentes encabezados por
Ángel Verdura, que no sólo silenciaron el fallo judicial sino que, haciendo
caso omiso del mismo, utilizaron la denuncia ya desestimada para dañar la
imágen de la dirección de Izquierda Republicana (IR) en diferentes medios de
comunicación y para avalar su tésis de impedir a toda costa que el histórico
partido fundado por don Manuel Azaña Díaz pudiera concurrir en coalición con
otras fuerzas de la izquierda republicana españolas a las elecciones europeas
de junio de 2009. Estos hechos demuestran bien a las
claras la catadura moral de quienes a sabiendas de que la Justicia no les
había dado la razón, siguieron y siguen intentando boicotear la gestión y la
acción política de Izquierda Republicana (IR) que, en este año 2009, cumple
75 años desde su nacimiento. Los y las disidentes con Ángel
Verdura al frente no tienen nada que hacer más que seguir ejercitando la
razón de la sin razón. La dirección de Izquierda Republicana (IR) continuará
adelante con el programa político aprobado en el XVIII Congreso Federal
celebrado en octubre de 2007 y que viene definido con el título de
"Republicanos por la unidad de la izquierda y el
radicalsocialismo". La seu romandrà oberta els dimarts i els dijous. Companyes i companys:
la seu d'Izquierda Republicana del País Valencià estarà oberta els dimarts i
els dijous des de les 10,00 fins a les 14,00 hores i des de les 17,00 fins a les 21,00 hores. Per a
qualsevol assumpte pots passar-te personalment per la seu i si et resulta
difícil fer-ho per qüestions laborals o d'una altra índole pots cridar per
telèfon o enviar un fax. Et recordem que Izquierda
Republicana del País Valencià forma part del grup parlamentari en les Corts
Valencianes junt amb Esquerra Unida i Els Verds. De la mateixa manera que en
els Ajuntaments i Diputacions del País Valencià forma part dels grups
municipals junt amb Esquerra Unida i Els Verds. Així, qualsevol iniciativa
que estimes oportú formular no dubtes a presentar-la en la nostra seu perquè
li traslladem al grup parlamentari en les Corts Valencianes o als diferents
grups polítics municipals del País Valencià. La nostra seu està en el carrer
Garrigues núm. 3, pis 6, porta C, de València (46001). El nostre telèfon/fax és el
963943772. La sede permanecerá
abierta los martes y los jueves. Compañeras y compañeros: la sede
de Izquierda Republicana del País Valencià estará abierta los martes y los
jueves desde las 10,00 a las 14,00 horas y desde las 17,00 hasta las 21,00
horas. Para cualquier asunto puedes pasarte personalmente por la sede y si te
resulta difícil hacerlo por cuestiones laborales o de otra índole puedes
llamar por teléfono o enviar un fax. Te recordamos que Izquierda
Republicana del País Valencià forma parte del grupo parlamentario en las
Cortes Valencianas junto con Esquerra Unida y Els Verds. De la misma manera
que en los Ayuntamientos y Diputaciones del País Valencià forma parte de los
grupos municipales junto a Esquerra Unida y Els Verds. Así pues, cualquier
iniciativa que estimes oportuno formular no dudes en presentarla en nuestra
sede para que le demos traslado al grupo parlamentario en las Cortes
Valencianas o a los diferentes grupos políticos municipales del País
Valencià. Nuestra sede está en la calle
Garrigues nº 3, piso 6, puerta C, de Valencia (46001). Nuestro teléfono/fax es el
963943772. Sentència judicial contra el Conseller
d´Educació. L'assignatura d'Educació per a la Ciutadania en el País Valencià
no es podrà donar, definitivament, en anglés, ni les alumnes ni els alumnes
de segon curs de l'ESO, on és matèria curricular, podran aprovar sense
assistir a classe ni per mitjà d'un treball a triar el tema. Així ho ha
dictaminat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en
dues sentències, acordades per unanimitat dels membres de la secció segona de
la sala del contencios administratiu. L'orde dictada en el seu dia pel senyor Font de Mora,
conseller d'Educació del PP, ha sigut motiu dels majors conflictes en
l'ensenyament valencià, ha provocat la rebel·lió de les directores i dels
directors d'instituts, una vaga general en el sector - de pares, mares,
professors, professores i alumnes- i dos massives manifestacions. Així, aquesta
orde ha quedat sense efecte per ser contrària a dret segons el Tribunal
Superior de Justícia. Després de la sentència judicial el senyor Font de Mora
lluny d'acceptar els seus errors que li han portat a polititzar l'ensenyament
valencià amb fins partidistes, seguix encabotat en no presentar la seua
dimissió. Tampoc pareix que el President Camps ho vullga cessar. Així, tot
pareix indicar que el corró absolut del Partit Popular (PP) continuarà contra
vent i sentències judicials. Izquierda Republicana del País Valenciano demana la
dimissió o el cessament del conseller Font de Mora i, en tot cas, continuarà
recolzant a la Plataforma per a la Defensa de l'Ensenyament Públic amb
l'objectiu de sol·licitar el compliment de la sentència del Tribunal de
Justícia de la Comunitat Valenciana quant a l'assignatura d'Educació per a la
Ciutadania. Sentencia judicial contra el Conseller
de Educación. La asignatura de Educación para la Ciudadanía en el País
Valencià no se podrá dar, definitivamente, en inglés, ni las alumnas ni los
alumnos de segundo curso de la ESO, donde es materia curricular, podrán
aprobar sin asistir a clase ni por medio de un trabajo a elegir el tema. Así
lo ha dictaminado el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana
en sendas sentencias, acordadas por unanimidad de los miembros de la sección
segunda de la sala de lo contencioso administrativo. La orden dictada en su día por el señor Font de Mora,
conseller de Educación del PP, ha sido motivo de los mayores conflictos en la
enseñanza valenciana, ha provocado la rebelión de las directoras y de los
directores de institutos, una huelga general en el sector - de padres,
madres, profesores, profesoras, alumnos y alumnas- y dos masivas
manifestaciones. Así pues, esta orden ha quedado sin efecto por ser contraria
a derecho según el Tribunal Superior de Justicia. Tras la sentencia judicial el señor Font de Mora lejos de
aceptar sus errores que le han llevado a politizar la enseñanza valenciana
con fines partidistas, sigue empeñado en no presentar su dimisión. Tampoco
parece que el Presidente Camps lo quiera cesar. Así pues, todo parece indicar
que el rodillo absoluto del Partido Popular (PP) va a continuar contra viento
y sentencias judiciales. Izquierda Republicana del País Valenciano pide la dimisión
o el cese del conseller Font de Mora y, en cualquier caso, seguirá apoyando a
la Plataforma para la Defensa de la Enseñanza Pública con el objetivo de
solicitar el cumplimiento de la sentencia del Tribunal de Justicia de la
Comunidad Valenciana en lo relativo a la asignatura de Educación para la
Ciudadanía. Un altre projecte
aprovat pel Ministeri. Per a l'any 2010 el Ministeri de la Presidència del
Govern d'Espanya hi ha establit una nova ajuda per a l´Associació Joan Peset
i Aleixandre amb l'objectiu de recolzar el projecte d'unes noves Jornades
sobre la Repressió Franquista en Llevant. En el projecte nou s'inclou la possibilitat d'obrir una
pàgina web en Internet de l´Associació per a publicar el contingut de les
participacions en les jornades i permetre una major projecció de les mateixes
per a les estudioses i per als estudiosos d'aquesta etapa de la Història
d'Espanya. Otro proyecto aprobado por el
Ministerio. Para el año 2010 el Ministerio de la Presidencia del
Gobierno de España ha establecido una nueva ayuda para l´Associació Joan
Peset i Aleixandre con el objetivo de apoyar el proyecto de unas nuevas
Jornadas sobre la Represión Franquista en Levante. En el proyecto nuevo se incluye la posibilidad de abrir
una página web en Internet de l´Associació para publicar el contenido de las
participaciones en las jornadas y permitir una mayor proyección de las mismas
para las estudiosas y para los estudiosos de esta etapa de la Historia de
España. |