index.htm   BENVINGUDA.htm   comentaris.htm   altres.htm

 

 

 

VINE A LA MANIFESTACIÓ.

ACUDE A LA MANIFESTACIÓN.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pascual Estellés Ventura militant d´IR a Xátiva.

Pascual Estellés Ventura militante de IR en Xátiva.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pablo Rodríguez Cortés, Presidente de IR interviene en la X Escuela de Otoño “Marcelino Domingo” (Diciembre de 2007).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

José Miguel Sebastián Carrero, interviene en la X Escuela de Otoño “Marcelino Domingo” (Diciembre de 2007).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Otra ponencia, presidida por Mabel Sicluna Lletget de IR del País Valencià, en la X Escuela de Otoño “Marcelino Domingo” (Diciembre de 2007).

 

 

 

 

 

 

 

                

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                        

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                            

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                   

                                 

 

 

     

               

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                        

 

 

       

        

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                            

 

 

  

       

     

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                 

            

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

          

 

                     

 

 

 

 

                                  

         

                  

 

 

 

 

                

 

          

 

 

 

 

VINE A LA MANIFESTACIÓ.

 

Izquierda Republicana (IR) en el País Valencià recolza les manifestacions que tindran lloc el dimarts 23 de febrer del 2010, convocades per diferents organitzacions sindicals i polítiques.

 

NO A LA RETALLADA DE LA PROTECCIÓ SOCIAL.

NO AL RETARD DE L'EDAT DE JUBILACIÓ.

NO A LA DESOCUPACIÓ.

 

Per aquest motiu fa un crida als seus militants i simpatitzants perquè acudisquen a les manifestacions que tindran lloc en

 

CASTELLÓ . Parc Ribalta a les 19,30 hores.

VALÈNCIA. Plaça de Sant Agustí a les 19,30 hores.

ALACANT. Escala Institut Jorge Juan a les 19,30 hores.

 

 

 

 

  

 

 

 

ACUDE A LA MANIFESTACIÓN.

 

Izquierda Republicana (IR) en el País Valencià apoya las manifestaciones que tendrán lugar el martes 23 de febrero de 2010, convocadas por diferentes organizaciones sindicales y políticas.

 

NO AL RECORTE DE LA PROTECCIÓN SOCIAL.

NO AL RETRASO DE LA EDAD DE JUBILACIÓN.

NO AL PARO.

 

Por este motivo hace un llamamiento a sus militantes y simpatizantes para que acudan a las manifestaciones que tendrán lugar en

 

CASTELLÓN . Parque Ribalta a las 19,30 horas.

VALENCIA. Plaza de San Agustín a las 19,30 horas.

ALACANT. Escalera Instituto Jorge Juan a las 19,30 horas.

 

 

Febrer de 1939 a Xátiva.

 

Article de Pablo Rodríguez Cortés. President federal d'Izquierda Republicana (IR).

 

El diumenge 12 de febrer de 1939, quan l'exèrcit franquista controlava el curs de la guerra, en la població de Xátiva, es va produir un dels esdeveniments més greus de la contesa civil: el bombardeig per part de l'Aviació Legionària feixista italiana, aliada de Franco junt amb l'Alemanya de Hitler, de l'estació de ferrocarril, on en eixos moments arribava un tren amb militars espanyols de la 49 Brigada Mixta de l'exèrcit lleial a la República. Algunes i alguns han considerat oportú denominar aquest bombardeig i les seues tràgiques conseqüències com el Gernika valencià.

 

La ciutat de Xátiva ja s'havia destacat amb anterioritat en la Història d'Espanya. Els seus habitants van defendre la causa antiborbònica durant la guerra de Successió, en el segle XVIII. Felipe V de Borbó va manar cremar la ciutat com a venjança per la postura mantinguda per les i els xativins, arribant inclús a modificar el nom de la ciutat, canviant Xátiva pel de Sant Felip.

 

Però tornant al fet que ens ocupa i que va tindre lloc aquell diumenge 12 de febrer de 1939, els avions feixistes italians no van trobar oposició de l'exèrcit republicà espanyol; d'ací que no tingueren problema per a soltar la seua mortífera càrrega de 20 bombes de 250 kg sobre el tren amb els militars espanyols de la 49 Brigada Mixta i també sobre la seua contornada, on es trobaven ciutadanes i ciutadans que havien acudit a l'estació de ferrocarril per a veure passar i compartir uns minuts amb els militars republicans.

 

En poc de temps, les explosions de les bombes van convertir tot en destrucció i desesperació, crits, plors i sang, muntons de cossos de sers humans mutilats i sense vida. Va resultar tan horrible el bombardeig de l'aviació feixista que fins en els arbres de l'estació es van trobar restes dels cossos de sers humans destrossats penjant de les branques. Un fet tan vil i cruel que les persones que van sobreviure mai ho han pogut esborrar de la seua ment.

 

Es va produir una autèntica mortaldat. El nombre total de difunts pel bombardeig va ser de 109, que van morir immediatament, dels quals 17 eren xiquets i dones.  Dels dos centenars llargs de ferits, al voltant d'una vintena van morir després en els diferents centres hospitalaris.

 

El dia 15 de febrer de 1939, l'alcalde republicà de Xátiva, Jovino Fernández, va redactar una carta oficial de condemna de què és oportú ressaltar els paràgrafs següents: "la Ciutat, a banda de la consternació natural per un succés de tal importància, tan brutal com desacostumat, ha conservat en tot moment gran serenitat, acudint al sepeli de les víctimes el mateix diumenge a la vesprada i en la presidència de la qual va figurar el que subscriu (...) Resta'm fer present (...) que tal esdeveniment no ha trencat la moral de la nostra Pàtria. Salut i República."

 

Després de molts anys de recordar el criminal esdeveniment perpetrat pels feixistes i succeït aquell diumenge 12 de febrer de 1939, acudint puntualment a l'esplanada de l'estació de ferrocarril de Xátiva amb banderes tricolors republicanes i depositant humils rams de flors, al final al febrer del 2007 es va instal·lar un monument costejat per subscripció popular anomenat "Aixopluc", obra de l'escultor Miquel Mollá, i que per sempre serà un homenatge a les víctimes innocents d'aquell fet militar sense sentit dictat per Franco i que va suposar un seriós avís del que seria li repressió de la dictadura imposada pel citat militar traïdor al règim de la República democràticament establit.

 

I per a acabar, vull fer una menció especial de record per a Pascual Estellés Ventura, company d'Izquierda Republicana (IR) ja difunt, que junt amb molts altres ciutadans i moltes altres ciutadanes han fet possible que la memòria històrica xativí recorde l'horror d'una guerra i la seua empremta en Xátiva, tot això amb l'objectiu que mai més torne a succeir.

 

 

Febrero de 1939 en Xátiva.

 

El domingo 12 de febrero de 1939, cuando el ejército franquista controlaba el curso de la guerra, en la población de Xátiva, se produjo uno de los acontecimientos más graves de la contienda civil: el bombardeo por parte de la Aviación Legionaria fascista italiana, aliada de Franco junto con la Alemania de Hitler, de la estación de ferrocarril, donde en esos momentos llegaba un tren con militares españoles de la 49 Brigada Mixta del ejército leal a la República. Algunas y algunos han considerado oportuno denominar a este bombardeo y sus trágicas consecuencias como el Gernika valenciano.

 

La ciudad de Xátiva ya se había destacado con anterioridad en la Historia de España. Sus habitantes defendieron la causa antiborbónica durante la guerra de Sucesión, en el siglo XVIII. Felipe V de Borbón mandó quemar la ciudad como venganza por la postura mantenida por las y los setabenses, llegando incluso a modificar el nombre de la ciudad, cambiando Xátiva por el de San Felipe.

 

Pero volviendo al hecho que nos ocupa y que tuvo lugar aquel domingo 12 de febrero de 1939, los aviones fascistas italianos no encontraron oposición del ejército republicano español; de ahí que no tuvieran problema para soltar su mortífera carga de 20 bombas de 250 kg sobre el tren con los militares españoles de la 49 Brigada Mixta y también sobre sus alrededores, donde se encontraban ciudadanas y ciudadanos que habían acudido a la estación de ferrocarril para ver pasar y compartir unos minutos con los militares republicanos.

 

En poco tiempo, las explosiones de las bombas convirtieron todo en destrucción y desesperación, gritos, llantos y sangre, montones de cuerpos de seres humanos mutilados y sin vida. Resultó tan horrible el bombardeo de la aviación fascista que hasta en los árboles de la estación se encontraron restos de los cuerpos de seres humanos destrozados colgando de las ramas. Un hecho tan vil y cruel que las personas que sobrevivieron nunca lo han podido borrar de su mente.

 

Se produjo una auténtica mortandad. El número total de fallecidos por el bombardeo fue de 109, que murieron de inmediato, de los cuales 17 eran niños y mujeres. De los dos centenares largos de heridos, alrededor de una veintena fallecieron después en los diferentes centros hospitalarios.

 

El día 15 de febrero de 1939, el alcalde republicano de Xátiva, Jovino Fernández, redactó una carta oficial de condena de la que es oportuno resaltar los siguientes párrafos: "la Ciudad, aparte de la consternación natural por un suceso de tal importancia, tan brutal como desacostumbrado, ha conservado en todo momento gran ser

enidad, acudiendo al sepelio de las víctimas el mismo domingo por la tarde y en cuya presidencia figuró el que suscribe (...) Réstame hacer presente (...) que tal acontecimiento no ha quebrantado la moral de nuestra Patria. Salud y República."

 

Tras muchos años de recordar el criminal acontecimiento perpetrado por los fascistas y acaecido aquel domingo 12 de febrero de 1939, acudiendo puntualmente a la explanada de la estación de ferrocarril de Xátiva con banderas tricolores republicanas y depositando humildes ramos de flores, al final en febrero de 2007 se instaló un monumento costeado por suscripción popular llamado "Aixopluc", obra del escultor Miquel Mollá, y que para siempre será un homenaje a las víctimas inocentes de aquel hecho militar sin sentido dictado por Franco y que supuso un serio aviso de lo que sería le represión de la dictadura impuesta por el citado militar traidor al régimen de la República democráticamente establecido.

 

Y para terminar, quiero hacer una mención especial de recuerdo para Pascual Estellés Ventura, compañero de Izquierda Republicana ya fallecido, que junto con otros muchos ciudadanos y otras muchas ciudadanas han hecho posible que la memoria histórica setabense recuerde el horror de una guerra y su huella en Xátiva, todo ello con el objetivo de que nunca más vuelva a suceder.

 

Artículo de Pablo Rodríguez Cortés. Presidente federal de Izquierda Republicana (IR).

 

 

 

Subscripció popular pro bust d´Azaña.

 

Izquierda Republicana (IR) per mitjà del grup parlamentari d'Izquierda Unida (IU), ha sol·licitat al president del Congrés dels Diputats que en l'edifici de l'Hemicicle existisca un record de qui fora president de la Segona República i president del Govern de l'Estat espanyol en diverses ocasions, Manuel Azaña Díaz.

 

El diputat d'Izquierda Unida (IU) Gaspar LLamazares va parlar d'aquest assumpte amb el president del Congrés dels Diputats, José Bono, qui li va manifestar la seua sencera disposició a què en un lloc destacat de l'edifici de l'Hemicicle es col·loque un bust de Manuel Azaña.

 

Complint-se enguany 2010 el 130 aniversari del naixement de Manuel Azaña (Alcalà de Henares, 10 de gener de 1880) i el 70 de la seua defunció (Montauban, França 4 de novembre de 1940), el partit de què Azaña va ser president-fundador, Izquierda Republicana (IR), ha considerat que aquest bust hauria de col·locar-se aquest mateix any, com a homenatge a l'insigne intel·lectual i polític republicà.

 

Amb aquest fi, Izquierda Republicana (IR) i diverses associacions republicanes i azañistes promouen una subscripció popular per a sufragar els gastos de fabricació del bust, encarregat a un reconegut escultor, bust que serà a grandària natural i, si és possible, de bronze o marbre.

 

El compte corrent obert per a aquesta subscripció popular és el següent:

 

Subscripció bust Azaña: 0182-3330-75-0201682594, del BBVA.

 

Izquierda Republicana (IR) agraïx per endavant la col·laboració de les persones i entitats que amb aquesta subscripció vullguen rendir un homenatge a totes les republicanes i a tots els republicans en la persona de Manuel Azaña Díaz.

 

Associacions que ja s'han sumat a la subscripció popular: Associació Joan Peset i Aleixandre del País Valencià, Asociación Manuel Azaña, Asociación Republicana Abulense, Asociación Manuel Azaña de León, Ateneo Republicano de León, Fundación Luís Bello i Fundación Santiago Casares Quiroga.

 

 

Suscripción popular pro busto de Azaña.

 

Izquierda Republicana (IR) por medio del grupo parlamentario de Izquierda Unida (IU), ha solicitado al presidente del Congreso de los Diputados que en el edificio del Hemiciclo exista un recuerdo de quien fuera presidente de la Segunda República y presidente del Gobierno del Estado español en varias ocasiones, Manuel Azaña Díaz.

 

El diputado de Izquierda Unida (IU) Gaspar LLamazares habló de este asunto con el presidente del Congreso de los Diputados, José Bono, quien le manifestó su entera disposición a que en un lugar destacado del edificio del Hemiciclo se coloque un busto de Manuel Azaña.

 

Cumpliéndose este año 2010 el 130 aniversario del nacimiento de Manuel Azaña (Alcalá de Henares, 10 de enero de 1880) y el 70 de su fallecimiento (Montauban, Francia 4 de noviembre de 1940), el partido del que Azaña fue presidente-fundador, Izquierda Republicana (IR), ha considerado que este busto habría de colocarse este mismo año, como homenaje al insigne intelectual y político republicano.

 

A tal fin, Izquierda Republicana (IR) y varias asociaciones republicanas y azañistas promueven una suscripción popular para sufragar los gastos de fabricación del busto, encargado a un reconocido escultor, busto que será a tamaño natural y, si es posible, de bronce o marmol.

 

La cuenta corriente abierta para esta suscripción popular es la siguiente:

 

Suscripción busto Azaña: 0182-3330-75-0201682594, del BBVA.

 

Izquierda Republicana (IR) agradece de antemano la colaboración de las personas y entidades que con esta suscripción quieran rendir un homenaje a todas las republicanas y a todos los republicanos en la persona de Manuel Azaña Díaz.

 

Asociaciones que ya se han sumado a la suscripción popular: Associació Joan Peset i Aleixandre del País Valencià, Asociación Manuel Azaña, Asociación Republicana Abulense, Asociación Manuel Azaña de León, Ateneo Republicano de León, Fundación Luís Bello y Fundación Santiago Casares Quiroga.

 

 

Solidaritat amb la República d´Haití.

 

Izquierda Republicana (IR) fa un crida a l'opinió pública perquè procedisca a expressar la seua solidaritat amb el poble de la República d'Haití recentment castigat per l'acció d'un terratrémol.

 

Organitzacions que canalitzen les ajudes per a les damnificades i per als damnificats d'Haití:

 

Médicos sin Fronteras.  www.msf.es

Unicef. www.unicef.es

Cruz Roja. www.cruzroja.es

Solidaridad Internacional. www.solidaridad.org

Intermón Oxfam. www.intermonosfam.org

 

 

 

Solidaridad con la República de Haití.

 

Izquierda Republicana (IR) hace un llamamiento a la opinión pública para que proceda a expresar su solidaridad con el pueblo de la República de Haití recientemente castigado por la acción de un terremoto.

 

Organizaciones que canalizan las ayudas para las damnificadas y para los damnificados de Haití:

 

Médicos sin Fronteras.  www.msf.es

Unicef. www.unicef.es

Cruz Roja. www.cruzroja.es

Solidaridad Internacional. www.solidaridad.org

Intermón Oxfam. www.intermonosfam.org

 

 

 

L'Audiència Nacional arxiva la causa dels dissidents...

 

El Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional va dictar un auto de sobreseïment, amb data 31 de març del 2009, de les diligències prèvies 75/2009, obertes amb motiu d'una denúncia efectuada contra la direcció d'Izquierda Republicana (IR) per un grup de dissidents encapçalats per Angel Verdura.

 

Efectivament, un grup de dissidents encapçalats per Angel Verdura que es ve autoproclamant com a secretari general d'Izquierda Republicana (IR) van presentar davant de l'Audiència Nacional, amb data 5 de març del 2009, una denúncia contra l'actual direcció del partit Izquierda Republicana (IR), una denúncia basada en falsedats. Puix bé, tan sols uns dies després (el 31 de març) la mateixa Audiència Nacional va resoldre dictar un interlocutòria de sobreseïment i, en definitiva, arxivar aquest vergonyós i penós assumpte.

 

Aquesta ràpida resolució de l'Audiència Nacional va deixar en evidència al grup de dissidents encapçalats per Angel Verdura, que no sols van silenciar la decissió judicial sinó que, fent cas omís de la mateixa, van utilitzar la denúncia ja desestimada per a danyar la imatge de la direcció d'Izquierda Republicana (IR) en diferents mitjans de comunicació i per a avalar la seua tesi d'impedir a tota costa que l'històric partit fundat pel senyor Manuel Azaña i Díaz poguera concórrer en coalició amb altres forces de l'esquerra republicana espanyoles a les eleccions europees de juny del 2009.

 

Aquestos fets demostren bé a les clares la moralitat dels que coneguent que la Justícia no els havia donat la raó, van seguir i continuen intentant boicotejar la gestió i l'acció política d'Izquierda Republicana (IR) que, en enguany 2009, complix 75 anys des del seu naixement.

 

Els i les dissidents amb Angel Verdura al front no tenen res a fer més que continuar exercitant la raó de la sense raó. La direcció d'Izquierda Republicana (IR) continuarà avant amb el programa polític aprovat en el XVIII Congrés Federal celebrat a l'octubre del 2007 i que ve definit amb el títol de "Republicans per la unitat de l'esquerra i el radicalsocialisme".

 

 

La Audiencia Nacional archiva la causa de los y las disidentes...

 

El Juzgado Central de Instrucción número 6 de la Audiencia Nacional dictó un auto de sobreseimiento, con fecha 31 de marzo de 2009, de las diligencias previas 75/2009, abiertas con motivo de una denuncia efectuada contra la dirección de Izquierda Republicana (IR) por un grupo de disidentes encabezados por Ángel Verdura.

 

Efectivamente, un grupo de disidentes encabezados por Ángel Verdura que se viene autoproclamando como secretario general de Izquierda Republicana (IR) presentaron ante la Audiencia Nacional, con fecha 5 de marzo de 2009, una denuncia contra la actual dirección del partido Izquierda Republicana (IR), una denuncia basada en falsedades. Pues bien, tan sólo unos días después (el 31 de marzo) la misma Audiencia Nacional resolvió dictar un auto de sobreseimiento y, en definitiva, archivar este vergonzoso y penoso asunto.

 

Esta rápida resolución de la Audiencia Nacional dejó en evidencia al grupo de disidentes encabezados por Ángel Verdura, que no sólo silenciaron el fallo judicial sino que, haciendo caso omiso del mismo, utilizaron la denuncia ya desestimada para dañar la imágen de la dirección de Izquierda Republicana (IR) en diferentes medios de comunicación y para avalar su tésis de impedir a toda costa que el histórico partido fundado por don Manuel Azaña Díaz pudiera concurrir en coalición con otras fuerzas de la izquierda republicana españolas a las elecciones europeas de junio de 2009.

 

Estos hechos demuestran bien a las claras la catadura moral de quienes a sabiendas de que la Justicia no les había dado la razón, siguieron y siguen intentando boicotear la gestión y la acción política de Izquierda Republicana (IR) que, en este año 2009, cumple 75 años desde su nacimiento.

 

Los y las disidentes con Ángel Verdura al frente no tienen nada que hacer más que seguir ejercitando la razón de la sin razón. La dirección de Izquierda Republicana (IR) continuará adelante con el programa político aprobado en el XVIII Congreso Federal celebrado en octubre de 2007 y que viene definido con el título de "Republicanos por la unidad de la izquierda y el radicalsocialismo".

 

 

La seu romandrà oberta els dimarts i els dijous.

 

Companyes i companys: la seu d'Izquierda Republicana del País Valencià estarà oberta els dimarts i els dijous des de les 10,00 fins a les 14,00 hores i des de les  17,00 fins a les 21,00 hores. Per a qualsevol assumpte pots passar-te personalment per la seu i si et resulta difícil fer-ho per qüestions laborals o d'una altra índole pots cridar per telèfon o enviar un fax.

 

Et recordem que Izquierda Republicana del País Valencià forma part del grup parlamentari en les Corts Valencianes junt amb Esquerra Unida i Els Verds. De la mateixa manera que en els Ajuntaments i Diputacions del País Valencià forma part dels grups municipals junt amb Esquerra Unida i Els Verds. Així, qualsevol iniciativa que estimes oportú formular no dubtes a presentar-la en la nostra seu perquè li traslladem al grup parlamentari en les Corts Valencianes o als diferents grups polítics municipals del País Valencià.

 

La nostra seu està en el carrer Garrigues núm. 3, pis 6, porta C, de València (46001).

 

El nostre telèfon/fax és el 963943772.

 

 

La sede permanecerá abierta los martes y los jueves.

 

Compañeras y compañeros: la sede de Izquierda Republicana del País Valencià estará abierta los martes y los jueves desde las 10,00 a las 14,00 horas y desde las 17,00 hasta las 21,00 horas. Para cualquier asunto puedes pasarte personalmente por la sede y si te resulta difícil hacerlo por cuestiones laborales o de otra índole puedes llamar por teléfono o enviar un fax.

 

Te recordamos que Izquierda Republicana del País Valencià forma parte del grupo parlamentario en las Cortes Valencianas junto con Esquerra Unida y Els Verds. De la misma manera que en los Ayuntamientos y Diputaciones del País Valencià forma parte de los grupos municipales junto a Esquerra Unida y Els Verds. Así pues, cualquier iniciativa que estimes oportuno formular no dudes en presentarla en nuestra sede para que le demos traslado al grupo parlamentario en las Cortes Valencianas o a los diferentes grupos políticos municipales del País Valencià.

 

Nuestra sede está en la calle Garrigues nº 3, piso 6, puerta C, de Valencia (46001).

 

Nuestro teléfono/fax es el 963943772.

 

 

Sentència judicial contra el Conseller d´Educació.

 

L'assignatura d'Educació per a la Ciutadania en el País Valencià no es podrà donar, definitivament, en anglés, ni les alumnes ni els alumnes de segon curs de l'ESO, on és matèria curricular, podran aprovar sense assistir a classe ni per mitjà d'un treball a triar el tema. Així ho ha dictaminat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en dues sentències, acordades per unanimitat dels membres de la secció segona de la sala del contencios administratiu.

 

L'orde dictada en el seu dia pel senyor Font de Mora, conseller d'Educació del PP, ha sigut motiu dels majors conflictes en l'ensenyament valencià, ha provocat la rebel·lió de les directores i dels directors d'instituts, una vaga general en el sector - de pares, mares, professors, professores i alumnes- i dos massives manifestacions. Així, aquesta orde ha quedat sense efecte per ser contrària a dret segons el Tribunal Superior de Justícia.

 

Després de la sentència judicial el senyor Font de Mora lluny d'acceptar els seus errors que li han portat a polititzar l'ensenyament valencià amb fins partidistes, seguix encabotat en no presentar la seua dimissió. Tampoc pareix que el President Camps ho vullga cessar. Així, tot pareix indicar que el corró absolut del Partit Popular (PP) continuarà contra vent i sentències judicials.

 

Izquierda Republicana del País Valenciano demana la dimissió o el cessament del conseller Font de Mora i, en tot cas, continuarà recolzant a la Plataforma per a la Defensa de l'Ensenyament Públic amb l'objectiu de sol·licitar el compliment de la sentència del Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana quant a l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania.

 

Sentencia judicial contra el Conseller de Educación.

 

La asignatura de Educación para la Ciudadanía en el País Valencià no se podrá dar, definitivamente, en inglés, ni las alumnas ni los alumnos de segundo curso de la ESO, donde es materia curricular, podrán aprobar sin asistir a clase ni por medio de un trabajo a elegir el tema. Así lo ha dictaminado el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana en sendas sentencias, acordadas por unanimidad de los miembros de la sección segunda de la sala de lo contencioso administrativo.

 

La orden dictada en su día por el señor Font de Mora, conseller de Educación del PP, ha sido motivo de los mayores conflictos en la enseñanza valenciana, ha provocado la rebelión de las directoras y de los directores de institutos, una huelga general en el sector - de padres, madres, profesores, profesoras, alumnos y alumnas- y dos masivas manifestaciones. Así pues, esta orden ha quedado sin efecto por ser contraria a derecho según el Tribunal Superior de Justicia.

 

Tras la sentencia judicial el señor Font de Mora lejos de aceptar sus errores que le han llevado a politizar la enseñanza valenciana con fines partidistas, sigue empeñado en no presentar su dimisión. Tampoco parece que el Presidente Camps lo quiera cesar. Así pues, todo parece indicar que el rodillo absoluto del Partido Popular (PP) va a continuar contra viento y sentencias judiciales.

 

Izquierda Republicana del País Valenciano pide la dimisión o el cese del conseller Font de Mora y, en cualquier caso, seguirá apoyando a la Plataforma para la Defensa de la Enseñanza Pública con el objetivo de solicitar el cumplimiento de la sentencia del Tribunal de Justicia de la Comunidad Valenciana en lo relativo a la asignatura de Educación para la Ciudadanía.

 

 

Un altre projecte aprovat pel Ministeri.

 

Per a l'any 2010 el Ministeri de la Presidència del Govern d'Espanya hi ha establit una nova ajuda per a l´Associació Joan Peset i Aleixandre amb l'objectiu de recolzar el projecte d'unes noves Jornades sobre la Repressió Franquista en Llevant.

 

En el projecte nou s'inclou la possibilitat d'obrir una pàgina web en Internet de l´Associació per a publicar el contingut de les participacions en les jornades i permetre una major projecció de les mateixes per a les estudioses i per als estudiosos d'aquesta etapa de la Història d'Espanya.

 

Otro proyecto aprobado por el Ministerio.

 

Para el año 2010 el Ministerio de la Presidencia del Gobierno de España ha establecido una nueva ayuda para l´Associació Joan Peset i Aleixandre con el objetivo de apoyar el proyecto de unas nuevas Jornadas sobre la Represión Franquista en Levante.

 

En el proyecto nuevo se incluye la posibilidad de abrir una página web en Internet de l´Associació para publicar el contenido de las participaciones en las jornadas y permitir una mayor proyección de las mismas para las estudiosas y para los estudiosos de esta etapa de la Historia de España.