index.htm
BENVINGUDA.htm novetats.htm comentaris.htm
LLIBRES
PER A LLEGIR ...
LIBROS PARA LEER
...
"LA
REPRESSIÓ FRANQUISTA EN LLEVANT".
Editorial: Eneida.
Setembre 2009.
La rebel·lió del general Franco i
els seus còmplices militars i civils contra el Govern republicà legal i
legítimament constituït va comportar una repressió basada en el terror. En la
rereguarda, tot aquell que d'una forma o una altra s'havia significat pel seu
suport o defensa de la República va ser una víctima potencial de la repressió.
Poc després de la mort de Franco va
començar a parlar-se tímidament d'ella, quan va començar a eixir a la llum el
que tots sabien que havia ocorregut però ningú havia pogut exterioritzar.
L'aprovació de la Llei de Memòria Històrica no sols ha reobert la polèmica
sobre els aspectes més durs del nostre passat recent sinó que ha posat en
relleu la necessitat rescatar-los.
El llibre s'emmarca en el procés de
reconstrucció d'eixa història que no es va comptar, la que conferix a la
dictadura de Franco el seu caràcter de dictadura implacable amb els perdedors. A través de la Història escrita
des del rigor científic, però amb l'atenció deguda a la Memòria viva
d'esdeveniments encara recents i a les Persones que els van protagonitzar, s'ha
tractat de dur a terme una aproximació a la qüestió de la repressió franquista,
dins del marc geogràfic del Llevant espanyol, des de l'any de 1939 fins ben
entrada la dècada dels seixanta del segle XX.
Autors: Pablo Rodríguez Cortés,
Javier Casat Arboniés, María Isabel Sicluna LLetget, Ismael Saz Campos, Ricard
Camil Torres Fabra, Marc Baldó Lacomba, Manuel Polo Cerdá, Victòria Fernández
Díaz, Matías Alonso Blasco, Antares Ruiz del Arbol Cana, Pedro Luís Angosto
Vélez, Evelyn Mesquida i Salvador Albiñana Huerta. Pròleg: Isabelo Herreros
Martín.
"LA
REPRESIÓN FRANQUISTA EN LEVANTE".
Editorial: Eneida.
Septiembre 2009.
La rebelión del general Franco y
sus cómplices militares y civiles contra el Gobierno republicano legal y
legítimamente constituido llevó aparejada una represión basada en el terror. En
la retaguardia, todo aquel que de una forma u otra se había significado por su
apoyo o defensa de la República fue una víctima potencial de la represión.
Poco después de la muerte de Franco
comenzó a hablarse tímidamente de ella, cuando empezó a salir a la luz lo que
todos sabían que había ocurrido pero nadie había podido exteriorizar. La
aprobación de la Ley de Memoria Histórica no sólo ha reabierto la polémica
sobre los aspectos más duros de nuestro pasado reciente sino que ha puesto de
relieve la necesidad de rescatarlos.
El libro se enmarca en el proceso
de reconstrucción de esa historia que no se contó, la que confiere a la
dictadura de Franco su carácter de dictadura implacable con el bando perdedor.
A través de la Historia escrita desde el rigor científico, pero con la atención
debida a la Memoria viva de acontecimientos aún recientes y a las Personas que
los protagonizaron, se ha tratado de llevar a cabo una aproximación a la
cuestión de la represión franquista, dentro del marco geográfico del Levante
español, desde el año de 1939 hasta bien entrada la década de los sesenta del
siglo XX.
Autores: Pablo Rodríguez Cortés,
Javier Casado Arboniés, María Isabel Sicluna LLetget, Ismael Saz Campos, Ricard
Camil Torres Fabra, Marc Baldó Lacomba, Manuel Polo Cerdá, Victoria Fernández
Díaz, Matías Alonso Blasco, Antares Ruiz del Árbol Cana, Pedro Luís Angosto
Vélez, Evelyn Mesquida y Salvador Albiñana Huerta. Prólogo: Isabelo Herreros
Martín.
-----
"DE LA
CÁRCEL AL PODER. Discursos de Manuel Azaña en Política".
Editorial: Eneida. Setembre del
2009.
Prompte es compliran setanta-cinc
anys de la fundació de Política, setmanari primer, i després diari, nascut de
la necessitat que tenia el republicanisme d'esquerres de comptar amb un òrgan
d'expressió de caràcter nacional, accentuada durant el Bienni Negre.
Política, la primera etapa del qual
es va iniciar al març de 1935, i va acabar al març de 1939, amb el final de la
Guerra Civil, va aconseguir molt prompte acceptació i credibilitat entre els
que apostaven per la reconstrucció d'una aliança de partits d'esquerra.
L'obra modernitzadora de la
República cal contemplar-la en eixe moment fundador, en els seus dos primers
anys. Darrere de cada Llei, de cada reforma del primer bienni republicà, trobem
els discursos i les intervencions, en el Parlament o en el carrer, de Manuel
Azaña.
Antonio Machado va dir d'ell:
"És mestre en el difícil art de la paraula: sap dir ben quant vol dir, i
és mestre en un art més excels que el purament literari i molt més difícil: sap
dir bé el que ha de dir-se."
Autor: Isabelo Herreros Martín.
"DE LA
CÁRCEL AL PODER. Discursos de Manuel Azaña en Política".
Editorial: Eneida. Septiembre de 2009.
Pronto se cumplirán setenta y cinco
años de la fundación de Política, semanario primero, y después diario, nacido
de la necesidad que tenía el republicanismo de izquierdas de contar con un
órgano de expresión de carácter nacional, acentuada durante el Bienio Negro.
Política, cuya primera etapa se
inició en marzo de 1935, y terminó en marzo de 1939, con el final de la Guerra
Civil, consiguió muy pronto aceptación y credibilidad entre quienes apostaban
por la reconstrucción de una alianza de partidos de izquierda.
La obra modernizadora de la
República hay que contemplarla en ese momento fundador, en sus dos primeros
años. Detrás de cada Ley, de cada reforma del primer bienio republicano,
encontramos los discursos y las intervenciones, en el Parlamento o en la calle,
de Manuel Azaña.
Antonio Machado dijo de él:
"Es maestro en el difícil arte de la palabra: sabe decir bien cuanto
quiere decir, y es maestro en un arte más excelso que el puramente literario y
mucho más difícil: sabe decir bien lo que debe decirse."
Autor: Isabelo Herreros Martín.
-----
"L'ESPANYOL
DE LA FOTO DE PARÍS".
Editorial: Inèdita Editors. Juny 2009.
Una novel·la apassionant basada en
fets reals que narra l'epopeia bèl·lica i personal d'Amat Granell, militant
d'Izquierda Republicana, l'oficial que el 24 d'agost de 1944 va alliberar
París, ocupada per l'Exèrcit nazi. Al front d'excombatents de la República
espanyola, va ser el primer a arribar a la Ciutat de la Llum i prendre
l'Ajuntament. La propaganda aliada va laminar la figura de l'heroi espanyol i
els seus compatriotes: ningú podia admetre que els espanyols havien alliberat
París.
Fruit d'una profunda investigació i
excel·lentment documentada, "L'Espanyol de la Foto de París"
constituïx l'emocionant retrat dels moments més transcendentals de la Història
del segle XX.
Autor: Basilio Trilles.
"EL ESPAÑOL
DE LA FOTO DE PARÍS".
Editorial: Inédita Editores. Junio
2009.
Una novela apasionante basada en
hechos reales que narra la epopeya bélica y personal de Amado Granell,
militante de Izquierda Republicana, el oficial que el 24 de agosto de 1944
liberó París, ocupada por el Ejército nazi. Al frente de excombatientes de la República
española, fue el primero en llegar a la Ciudad de la Luz y tomar el
Ayuntamiento. La propaganda aliada laminó la figura del héroe español y sus
compatriotas: nadie podía admitir que los españoles habían liberado París.
Fruto de una profunda investigación
y excelentemente documentada, "El Español de la Foto de París"
constituye el emocionante retrato de los momentos más trascendentales de la
Historia del siglo XX.
Autor: Basilio Trilles.
-----
"LA NOU.
Els espanyols que van alliberar París".
Edicions B.
Setembre del 2008.
La majoria dels hòmens que
componien La Nou tenien menys de vint anys quan en 1936 van agafar les armes
per primera vegada per a defendre la República espanyola. Cap sabia que els
supervivents ja no les abandonarien fins a huit anys després, i que en la nit
del 24 d'agost de 1944 serien els primers a alliberar París amb la companyia de
la Segona Divisió Blindada del general Leclerc. Aquest llibre compta la seua
aventura.
Autora: Evelyn Mesquida.
"LA NUEVE.
Los españoles que liberaron París".
Ediciones B.
Septiembre de 2008.
La mayoría de los hombres que
componían La Nueve tenían menos de veinte años cuando en 1936 cogieron las
armas por primera vez para defender la República española. Ninguno sabía
entonces que los supervivientes ya no las abandonarían hasta ocho años después,
y que en la noche del 24 de agosto de 1944 serían los primeros en liberar París
con la compañía de la Segunda División Blindada del general Leclerc. Este libro
cuenta su aventura.
Autora: Evelyn Mesquida.
-----
"LA
REPRESSIÓ FRANQUISTA EN EL FRONT NORD".
Editorial Eneida.
Maig del 2008.
Aquest llibre s'emmarca en el
procés de reconstrucció d'eixa història que no es va comptar, la que conferix
al règim de Franco el seu caràcter de dictadura implacable amb els perdedors.
Quedem-nos amb la seua reflexió
final: "És impossible generar situacions noves sense repensar
l'anterior". Repensem l'anterior, sense odi i sense rancor, sense por
tampoc, per a generar situacions noves i, òbviament, millors.
Autors: Joaquín Rodero Carretero,
Jesús Castrillo Yagüe, Javier Rodríguez González, Francisco Javier Pérez
Esteban, Irene Díaz Martínez, Juan Moreno Tascón, Juan José Pérez Alonso,
Carlos Méndez Díez, Armando Recio García, Concepción Marcos del Olmo i Laura
Camèlia Bruno.
"LA
REPRESIÓN FRANQUISTA EN EL FRENTE NORTE".
Editorial Eneida.
Mayo de 2008.
Este libro se enmarca en el proceso
de reconstrucción de esa historia que no se contó, la que confiere al régimen
de Franco su carácter de dictadura implacable con el bando perdedor.
Quedémonos con su reflexión final:
"Es imposible generar algo nuevo sin repensar lo anterior".
Repensemos lo anterior, sin odio y sin rencor, sin miedo tampoco, para generar
algo nuevo y, obviamente, mejor.
Autores: Joaquín Rodero Carretero,
Jesús Castrillo Yagüe, Javier Rodríguez González, Francisco Javier Pérez
Esteban, Irene Díaz Martínez, Juan Moreno Tascón, Juan José Pérez Alonso,
Carlos Méndez Diez, Armando Recio García, Concepción Marcos del Olmo y Laura
Camelia Bruno.
REPUBLICANS PER LA RENOVACIÓ I LA UNITAT DE L´ESQUERRA. PER UN NOU RADICALSOCIALISME...
REPUBLICANOS POR LA RENOVACIÓN Y LA UNIDAD DE LA IZQUIERDA. POR UN
NUEVO RADICALSOCIALISMO...
(Text en valencià).
(Texto en castellano).
REPUBLICANS PER LA RENOVACIÓ I LA UNITAT DE
L'ESQUERRA. PER UN NOU RADICALSOCIALISME.
(Text del
document-resolució aprovat en el XVIII Congrés Federal d'Izquierda Republicana
(IR) celebrat a Madrid durant els dies 27 i 28 d'octubre del 2007, i que va ser
presentat i defés per les federacions republicanes de Madrid i del País
Valencià).
La fundació de Die Linke a
Alemanya, els contactes de Sinistra Democràtica i Rifondazione a Itàlia, l'èxit
electoral del socialisme radical del PS a Holanda i el gir a l'esquerra en
Noruega, entre altres exemples, posen de manifest que l'esquerra transformadora
europea està en ple procés de recomposició organitzativa i renovació. En gran
manera eixe procés s'està basant en la revitalització dels valors republicans,
laics i socialistes, que caracteritzen les millors i més nobles tradicions de
la democràcia fraternal des de la Revolució Francesa.
Així mateix a Espanya, després de
l'estancament electoral observat després de les eleccions municipals i autonòmiques
de maig del 2007, els distints sectors d'Izquierda Unida s'han pronunciat, amb
major o menor èmfasi, per una refundació "en clau republicana" de
l'organització.
Izquierda Republicana (IR) vol
participar en eixe debat reivindicant un nou radicalsocialisme, no sols perquè
tal moviment polític, en el que van confluir la democràcia social i l'aspiració
radical a la llibertat, va estar en la fundació del nostre partit en 1934, sinó
també per la reaparició del terme "radicalsocialista" com a sinònim
de regeneració política i ideològica en mitjans d'esquerra europeus.
Per això, des d'Izquierda
Republicana (IR) considerem que, enfront de la insolència política i ideològica
de la dreta neoliberal i la moderació derrotista de les terceres vies socialdemòcrates,
l'esquerra ha de constituir un moviment obert a la participació i deliberació
dels que creiem que la necessària transformació radical de la societat requerix
un procés de reconstrucció unitari de l'esquerra crítica, basat en el
republicanisme democràtic, el laïcisme, el federalisme i el socialisme.
Republicanisme democràtic perquè
l'esquerra no pot acceptar una societat civil despolititzada o apolítica, ni
diluir l'ideal de llibertat en els drets formals, ni reduir la democràcia a les
eleccions periòdiques.
La llibertat republicana és el
deure i dret inalienable de tots a participar en els assumptes públics, però
també és l'absència de qualsevol situació de dominació que faça il·lusori
l'autogovern, tant en el públic, en les relacions polítiques, com en allò que
s'ha privat, en les relacions econòmiques, socials, familiars o de gènere.
La llibertat republicana és la
llibertat dels iguals, és la fraternitat, que no és una altra cosa que
l'extensió efectiva a tots de la igualtat i la llibertat, per mitjà de la
decidida intervenció de la República a favor dels més dèbils i vulnerables.
Per això l'Estat republicà ha de
ser un Estat social i políticament orientat per objectius cívic democràtics,
que combata activament la corrupció, que limite els drets de propietat privada
sobre el capital o la terra per la seua funció social, que mantinga i
aprofundisca la universalitat i gratuïtat dels servicis públics educatius,
sanitaris, culturals, finançats per mitjà d'un sistema tributari progressiu i
redistributiu, que legalitze mecanismes institucionals i legals que asseguren
l'efectivitat dels drets socials, que mantinga un sistema de protecció social i
garantisca el dret a l'existència per mitjà d'una renda bàsica de ciutadania,
que force solucions cooperatives per la via institucional, que faça pedagogia
política, fomente l'ètica i els valors cívics i l'austeritat com a norma de
conducta pública, açò és, que siga l'Estat impulsor, orientador i educador que
propugnava Manuel Azaña.
L'Estat republicà també ha de ser
un Estat radicalment democràtic, en el que la societat civil formada per
ciutadans actius té instruments de democràcia directa, més enllà de l'exercici
periòdic del dret de sufragi, per a participar directament en els assumptes
públics, controlar els seus representants i contestar les decisions polítiques.
Laïcisme perquè l'esquerra no pot
admetre que grups privats ideològics o religiosos disputen amb èxit al poder
civil democràticament triat el monopoli per a determinar el bé comú.
L'Estat republicà ha de ser laic i
garantir el pluralisme ideològic per mitjà d'un marc jurídic adequat i efectiu
enfront de tota interferència d'institucions religioses, per la qual cosa ha de
propugnar-se la més estricta separació de les esglésies i l'Estat. Cap associació
religiosa podrà rebre privilegis, excepcions o estatuts diferents de les normes
del dret comú. El Dret Públic no haurà de reconéixer institucionalment les
religions.
L'individu, en tant que ciutadà, és
l'únic titular de la llibertat de consciència, base de tots els drets
individuals, que ha de ser protegida per l'ordenament jurídic. Tota fe o
creença religiosa és atribut d'una consciència individual, mai d'una entitat
col·lectiva. Els poders públics hauran de protegir així mateix la llibertat
religiosa i de culte, enteses aquestes com un aspecte del dret dels individus a
la lliure consciència sense discriminacions de cap classe, no com a drets de
les confessions religioses com a tals.
L'instrument bàsic per a aconseguir
una societat laica és l'escola pública, universal, no confessional i finançada
íntegrament per l'Estat. La dita escola haurà de respectar i promoure el
pluralisme ideològic i la llibertat de consciència, la defensa de la qual ha de
ser un dels seus objectius fonamentals.
Federalisme perquè l'esquerra no
pot desconéixer que el poder polític deu desconcentrar-se com a garantia
enfront de possibles abusos que porten a situacions de dominació.
De l'anterior principi republicà deriven
la doctrina dels frens i contrapesos i de la divisió funcional de poders
clàssica, però també està en la base de la descentralització del poder
territorial que s'aconseguix per mitjà d'un sistema federal, aplicable tant a
nivell nacional com supranacional, en el que uns estats constituents
compartixen el poder amb el govern, o si és el cas, organisme internacional
central.
L'alternativa federalista
republicana no és un intent d'acomodar-se o plegar-se als nacionalismes, sinó
una alternativa ideològica als mateixos, a fi d'assegurar que la llibertat com
a absència de dominació dels ciutadans este assegurada.
Però, també, el federalisme
republicà fa possible la convergència en la diversitat, en un món
multicultural, en el que convergixen identitats col·lectives tradicionals amb
les noves creades pels fenòmens migratoris.
Enfront de la construcció de
nacions sobiranes, afirmem la sobirania dels ciutadans i ciutadanes i la
construcció de la democràcia, de baix a dalt, en tots els nivells de
l'organització social i territorial. Davant de a la imposició de la unitat
nacional, propugnem la unitat federal construïda sobre la llibertat i el dret a
decidir el seu futur dels ciutadans.
El federalisme republicà és, així
mateix laic. El nacionalisme, el culte a la pàtria o la identitat històrica
d'una determinada comunitat, són
creences, o inclús mites, al mateix nivell que les conviccions religioses. El
sistema polític ha de respectar-les en un marc pluralista; però no ha d'imposar
ni privilegiar una enfront d'una altra. El federalisme republicà aspira
precisament que persones amb diferents sentiments d'identitat nacional o
distintes concepcions del fet nacional, com ocorre a Espanya, puguen conviure
en el mateix marc polític.
Socialisme perquè l'esquerra no vaig
poder resignar-se a un capitalisme neoliberal contrarreformat, amb mercats
financers internacionals sense cap regulació, drets socials retallats,
ocupacions precàries i polítiques exteriors descarnadament bel·licistes que
amenaça amb el canvi climàtic, la destrucció radical de la biodiversitat i del
pluralisme cultural, la privatització de recursos naturals bàsics com l'aigua,
el creixement desapoderat d'imperis econòmics incontrolables i l'exclusió i
l'empobriment de la majoria de la població mundial.
L'esquerra ha d'oferir una
alternativa a aquest sistema perquè quan col·lapse no ens tire a tots a la
barbàrie. A eixa alternativa seguim cridant-la socialisme per a resumir els
distints corrents emancipadors que han
omplit la història social i política dels últims cent cinquanta anys.
Però, davant de les experiències
dels fracassos del “socialisme real” d'ascendència estalinista i de la
socialdemocràcia, l'esquerra ha de propugnar un socialisme laic i republicà,
allunyat de qualsevol visió dogmàtica o doctrinal, perquè com es deia en el
manifest del Partit Republicà Radicalsocialista de desembre de 1929, “el
socialisme ja no és un dogma, és una civilització”. Per això no pot pretendre
monopolitzar-ho cap ortodòxia, sinó que forma part de la cultura comuna de
l'esquerra.
Creiem en un socialisme continuador
de la idea de llibertat del republicanisme democràtic fraternal, açò és,
aquella segons la qual llibertat és independència respecte de la voluntat
arbitrària d'un altre, ja siga l'Estat o un particular, i que eixa
independència es fonamenta sempre en la possessió de bases materials suficients
per a assegurar l'existència social de tots els ciutadans, garantida, com
pretenia Robespierre, per mitjà de la substitució d'una “economia política
tirànica” per una “economia política popular” .
Des d'aquest punt de vista,
socialisme, entés, en frase afortunada de Karl Marx com “sistema republicà
d'associació de productors lliures i iguals” és:
Combatre la creixent destrucció de
les fonts de vida i les bases de l'existència material de la majoria de la
població, per exemple per mitjà de la instauració d'una renda republicana de
ciutadania, tan universal i incondicional com el dret de sufragi.
Potenciar l'economia social i noves
formes de propietat social-republicana.
Repolititzar les relacions
laborals, establint el control
republicà-democràtic de les decisions empresarials.
Defendre
l'Estat democràtic enfront de l'assetjament dels grans poders econòmics transnacionals
i lluitar per la seua democratització radical.
Assegurar
la titularitat i gestió estatal de sectors estratègics, així com la
universalitat i gratuïtat dels servicis públics educatius, sanitaris i
culturals..
Desenvolupar una decidida política
de gasto públic i de redistribució de la riquesa per mitjà de sistemes
tributaris progressius.
Reconstituir fraternalment els hui fragmentats interessos
del sector social productiu en una nova acció col·lectiva que incloga a
treballadors estables, precaris, desocupats i immigrants, solidàriament units
contra els efectes del capitalisme
neoliberal.
Regular els mercats financers
internacionals, amb mesures com la Taxa Tobin o la democratització del FMI.
Frenar l'oligopoli dels mercats amb
una legislació que eradique els monopolis i els paradisos fiscals i que suprimisca els sistemes de patents,
Planificar del desenvolupament
perquè siga sostenible, preserve el medi ambient i garantisca el dret de tots a
disfrutar dels recursos naturals que formen el patrimoni comú de la humanitat.
Un nou radicalsocialisme, pot ser
una base per a la construcció d'un nou subjecte polític de l'esquerra, conduint a una síntesi del radicalisme
democràtic i laic del republicanisme, amb els ideals emancipadors socialistes i llibertaris, amb la hui irrenunciable
visió ecologista, amb la sempre valida
i urgent reivindicació del pacifisme, amb l'aportació de les lluites obreres i sindicals, amb les
reivindicacions feministes, així com amb les experiències dels nous moviments
socials alternatius.
Però, per a l'èxit del procés, és
imprescindible superar estructures organitzatives burocràtiques i
oligàrquiques, que ofeguen qualsevol debat i espanten als ciutadans de la
militància política activa. Cal començar a establir la democràcia republicana
per les pròpies pràctiques internes d'eixe necessari nou subjecte polític, per
mitjà de la institucionalització de les
eleccions primàries i l'establiment de mecanismes de rendició de comptes dels
dirigents davant dels afiliats i electors, amb la possibilitat de revocació per
incompliment del mandat rebut i la limitació de mandats dels càrrecs executius.
El nostre propòsit, en suma, és
contribuir que confluïsca en un espai de trobada i diàleg tot eixe bagatge
d'idees i experiències, tan ric i plural, per a construir una nova esquerra
renovada i combativa, que, vorellant velles querelles, personalismes i
sectarismes, oferisca als ciutadans un
projecte polític transformador.
Per això, Izquierda Republicana
(IR) insta a Izquierda Unida i a la resta d'organitzacions i entitats de
l'esquerra transformadora a obrir un procés de diàleg que finalitze, com a
primer pas d'eixa refundació republicana, laica i socialista en un acord
electoral d'àmplia base per a les properes eleccions generals de 2008.
REPUBLICANOS POR LA RENOVACIÓN Y LA UNIDAD DE LA IZQUIERDA. POR UN
NUEVO RADICALSOCIALISMO.
(Texto
del documento- resolución aprobado en el XVIII Congreso Federal de Izquierda Republicana
(IR) celebrado en Madrid durante los días 27 y 28 de octubre de 2007 y que fue
presentado y defendido por las federaciones republicanas de Madrid y País
Valencià).
La fundación de Die Linke en Alemania,
los contactos de Sinistra Democrática y Rifondazione en Italia, el éxito
electoral del socialismo radical del PS en Holanda y el giro a la izquierda en
Noruega, entre otros ejemplos, ponen de manifiesto que la izquierda
transformadora europea está en pleno proceso de recomposición organizativa y
renovación. En gran medida ese proceso se está basando en la revitalización de
los valores republicanos, laicos, y socialistas, que caracterizan las mejores y
más nobles tradiciones de la democracia fraternal desde la Revolución Francesa.
Asimismo en España, después del
estancamiento electoral observado tras las elecciones municipales y autonómicas
de mayo de 2007, los distintos sectores de Izquierda Unida se han pronunciado,
con mayor o menor énfasis, por una
refundación “en clave republicana” de la organización.
Izquierda Republicana quiere
participar en ese debate reivindicando un nuevo radicalsocialismo, no sólo
porque dicho movimiento político, en el que confluyeron la democracia social y
la aspiración radical a la libertad, estuvo en la fundación de nuestro partido
en 1934, sino también por la reaparición del término “radicalsocialista” como
sinónimo de regeneración política e ideológica en medios de izquierda europeos.
Por ello, desde Izquierda Republicana
consideramos que, frente a la insolencia política e ideológica de la derecha
neoliberal y la moderación derrotista de las terceras vías socialdemócratas, la
izquierda debe constituir un movimiento abierto a la participación y
deliberación de quienes creemos que la necesaria transformación radical de la
sociedad requiere un proceso de
reconstrucción unitario de la
izquierda crítica, basado en el republicanismo democrático, el laicismo, el
federalismo y el socialismo.
Republicanismo democrático porque
la izquierda no puede aceptar una sociedad civil despolitizada o apolítica, ni
diluir el ideal de libertad en los derechos formales, ni reducir la democracia
a las elecciones periódicas.
La libertad republicana es el deber
y derecho inalienable de todos a participar en los asuntos públicos, pero
también es la ausencia de cualquier situación de dominación que haga ilusorio
el autogobierno, tanto en lo público, en las relaciones políticas, como en lo
privado, en las relaciones económicas, sociales, familiares o de género.
La libertad republicana es la
libertad de los iguales, es la fraternidad, que no es otra cosa que la
extensión efectiva a todos de la igualdad y la libertad, mediante la decidida
intervención de la República a favor de los más débiles y vulnerables.
Por ello el Estado republicano debe
ser un Estado social y políticamente orientado por objetivos cívico
democráticos, que combata activamente la corrupción, que limite los derechos de
propiedad privada sobre el capital o la tierra por su función social, que
mantenga y profundice la universalidad y gratuidad de los servicios públicos educativos, sanitarios,
culturales, financiados mediante un
sistema tributario progresivo y redistributivo, que constitucionalice
mecanismos institucionales y legales que aseguren la efectividad de los
derechos sociales, que mantenga un sistema de protección social y garantice el
derecho a la existencia mediante una renta básica de ciudadanía, que fuerce
soluciones cooperativas por la vía institucional, que haga pedagogía política,
esto es, que sea el Estado impulsor, orientador y educador que propugnaba
Manuel Azaña.
El Estado republicano también ha de
ser un Estado radicalmente democrático,
en el que la sociedad civil formada por ciudadanos activos tiene instrumentos de democracia
directa, más allá del ejercicio periódico del derecho de sufragio, para
participar directamente en los asuntos públicos, controlar a sus representantes y contestar las decisiones políticas
Laicismo porque la izquierda no
puede admitir que grupos privados ideológicos o religiosos disputen con éxito
al poder civil democráticamente elegido el monopolio para determinar el bien
común.
El Estado republicano ha de ser
laico y garantizar el pluralismo ideológico mediante un marco jurídico adecuado
y efectivo frente a toda interferencia de instituciones religiosas, por lo que
ha propugnarse la más estricta separación de las iglesias y el Estado, Ninguna
asociación religiosa podrá recibir privilegios, excepciones o estatutos
diferentes de las normas del derecho común. El Derecho Público no deberá
reconocer institucionalmente las religiones.
El individuo, en tanto que
ciudadano, es el único titular de la libertad de conciencia, base de todos los
derechos individuales, que debe ser protegida por el ordenamiento jurídico.
Toda fe o creencia religiosa es atributo de una conciencia individual, nunca de
una entidad colectiva. Los poderes públicos deberán proteger asimismo la
libertad religiosa y de culto, entendidas éstas como un aspecto del derecho de
los individuos a la libre conciencia sin discriminaciones de ninguna clase, no
como derechos de las confesiones religiosas como tales.
El instrumento básico para lograr
una sociedad laica es la escuela pública, universal, no confesional y financiada
íntegramente por el Estado. Dicha escuela deberá respetar y promover el
pluralismo ideológico y la libertad de conciencia, cuya defensa debe ser uno de
sus objetivos fundamentales.
Federalismo porque la izquierda no
puede desconocer que el poder político debe desconcentrarse como garantía
frente a posibles abusos que lleven a situaciones de dominación.
Del anterior principio republicano
derivan la doctrina de los frenos y contrapesos y de la división funcional de poderes
clásica, pero también está en la base de la descentralización del poder
territorial que se logra mediante un sistema federal, aplicable tanto a nivel
nacional como supranacional, en el que unos estados constituyentes comparten el
poder con el gobierno, o en su caso, organismo internacional central.
La alternativa federalista
republicana no es, pues, un intento de acomodarse o plegarse a los
nacionalismos, sino una alternativa ideológica a los mismos, con el fin de
asegurar que la libertad como ausencia de dominación de los ciudadanos este
asegurada.
Pero, también, el federalismo
republicano hace posible la convergencia en la diversidad, en un mundo
multicultural, en el que convergen identidades colectivas tradicionales con las
nuevas creadas por los fenómenos migratorios.
Frente a la construcción de
naciones soberanas, afirmamos la soberanía de los ciudadanos y ciudadanas y la
construcción de la democracia, de abajo a arriba, en todos los niveles de la
organización social y territorial. Ante a la imposición de la unidad nacional,
propugnamos la unidad federal construida sobre la libertad y el derecho a
decidir su futuro de los ciudadanos.
El federalismo republicano es,
asimismo laico. El nacionalismo, el culto a la patria o la identidad histórica
de una determinada comunidad, son
creencias, o incluso mitos, al mismo nivel que las convicciones religiosas. El
sistema político debe respetarlas en un marco pluralista; pero no debe imponer
ni privilegiar una frente a otra. El federalismo republicano aspira
precisamente a que personas con diferentes sentimientos de identidad nacional o
distintas concepciones del hecho nacional, como ocurre en España, puedan
convivir en el mismo marco político.
Socialismo porque la izquierda no
pude resignarse a un capitalismo neoliberal contrarreformado, con mercados
financieros internacionales sin regulación alguna, derechos sociales
recortados, empleos precarios y políticas exteriores descarnadamente belicistas
que amenaza con el cambio climático, la destrucción radical de la biodiversidad
y del pluralismo cultural, la privatización de recursos naturales básicos como
el agua, el crecimiento desapoderado de imperios económicos incontrolables y la
exclusión y el empobrecimiento de la mayoría de la población mundial.
La izquierda debe ofrecer una
alternativa a este sistema para que cuando colapse no nos arroje a todos a la
barbarie. A esa alternativa seguimos llamándola socialismo para resumir las
distintas corrientes emancipadoras que
han llenado la historia social y política de los últimos ciento cincuenta años.
Pero, ante las experiencias de los
fracasos del “socialismo real” de ascendencia estalinista y de la
socialdemocracia, la izquierda debe propugnar un socialismo laico y
republicano, alejado de cualquier visión dogmática o doctrinal, porque como se
decía en el manifiesto del Partido Republicano Radicalsocialista de diciembre
de 1929, “el socialismo ya no es un dogma, es una civilización”. Por eso no
puede pretender monopolizarlo ninguna ortodoxia, sino que forma parte de la
cultura común de la izquierda.
Creemos en un socialismo
continuador de la idea de libertad del republicanismo democrático fraternal,
esto es, aquella según la cual libertad es independencia respecto de la
voluntad arbitraria de otro, ya sea el Estado o un particular, y que esa
independencia se funda siempre en la posesión de bases materiales suficientes
para asegurar la existencia social de todos los ciudadanos, garantizada, como
pretendía Robespierre, mediante la sustitución de una “economía política
tiránica” por una “economía política popular” .
Desde este punto de vista,
socialismo, entendido, en frase afortunada de Karl Marx como “sistema
republicano de asociación de productores libres e iguales” es:
Combatir la creciente destrucción
de las fuentes de vida y las bases de la existencia material de la mayoría de
la población, por ejemplo mediante la instauración de una renta republicana de
ciudadanía, tan universal e incondicional como el derecho de sufragio.
Potenciar la economía social y nuevas
formas de propiedad social-republicana.
Repolitizar las relaciones
laborales, estableciendo el control
republicano-democrático de las decisiones empresariales.
Defender el Estado democrático frente
al asedio de los grandes poderes económicos transnacionales y luchar por su
democratización radical.
Asegurar la titularidad y gestión
estatal de sectores estratégicos, así como la universalidad y gratuidad de los
servicios públicos educativos, sanitarios y culturales..
Desarrollar una decidida política
de gasto público y de redistribución de la riqueza mediante sistemas
tributarios progresivos.
Reconstituir fraternalmente los hoy fragmentados
intereses del sector social productivo en una nueva acción colectiva que
incluya a trabajadores estables, precarios, desempleados e inmigrantes,
solidariamente unidos contra los
efectos del capitalismo neoliberal.
Regular los mercados financieros
internacionales, con medidas como la Tasa Tobin o la democratización del FMI.
Frenar la oligopolización de los
mercados con una legislación que erradique los monopolios y los paraísos
fiscales y que suprima los sistemas de
patentes,
Planificar del desarrollo para que
sea sostenible, preserve el medio ambiente y garantice el derecho de todos a
disfrutar de los recursos naturales que forman el patrimonio común de la
humanidad.
Un nuevo radicalsocialismo, puede
ser una base para la construcción de un nuevo sujeto político de la
izquierda, conduciendo a una síntesis
del radicalismo democrático y laico del republicanismo, con los ideales
emancipadores socialistas y
libertarios, con la hoy irrenunciable visión ecologista, con la siempre valida y urgente
reivindicación del pacifismo, con la aportación de las luchas obreras y sindicales, con las reivindicaciones
feministas, así como con las experiencias de los nuevos movimientos sociales
alternativos.
Pero, para el éxito del proceso, es
imprescindible superar estructuras organizativas burocráticas y oligárquicas,
que ahogan cualquier debate y ahuyentan a los ciudadanos de la militancia
política activa. Hay que empezar a establecer la democracia republicana por las
propias prácticas internas de ese necesario nuevo sujeto político, mediante la institucionalización de las elecciones
primarias y el establecimiento de mecanismos de rendición de cuentas de los
dirigentes ante los afiliados y electores, con la posibilidad de revocación por
incumplimiento del mandato recibido y la limitación de mandatos de los cargos
ejecutivos.
Nuestro propósito, en suma, es
contribuir a que confluya en un espacio de encuentro y diálogo todo ese bagaje
de ideas y experiencias, tan rico y plural, para construir una nueva izquierda
renovada y combativa, que, orillando viejas querellas, personalismos y
sectarismos, ofrezca a los ciudadanos
un proyecto político transformador.
Por ello, Izquierda Republicana
insta a Izquierda Unida y al resto de organizaciones y entidades de la
izquierda transformadora a abrir un proceso de diálogo que desemboque, como
primer paso de esa refundación republicana, laica y socialista en un acuerdo
electoral de amplia base para las próximas elecciones generales de 2008.
PER
UNA SOCIETAT LAICA. LA RELIGIÓ FORA DE L'ESCOLA.
Les
organitzacions ( entre les que es troba Izquierda Republicana ) que impulsen la
campanya "Per una societat laica. La religió fora de l'escola"
exigixen al Govern d'Espanya que recolze la decisió del Consell Escolar de
l'Estat, màxim òrgan consultiu en matèria d'ensenyança no universitària, que el
passat 21 de febrer va demanar la retirada de l'assignatura de religió de
l'horari lectiu i la denúncia dels Acords amb el Vaticà, subscrits en 1976 i
1979, perquè violen els drets fonamentals de les persones.
El Govern ha
de tindre en compte que hi ha una majoria social laica en el nostre país, que
exigix una escola plural i sense exclusions per motius de creences, és a dir,
una escola laica. Per això, sostenen que la nova llei d'educació ha de desterrar,
definitivament, l'adoctrinament dels centres públics i, al mateix temps, posar
fre a la privatització encoberta del nostre sistema educatiu, limitant la
concertació abusiva de centres educatius d'ideari catòlic.
Així mateix
les organitzacions firmants de la campanya, denuncien les pressions de la
Conferència Episcopal, la patronal catòlica de l'ensenyança i la confederació
de pares catòlics, que porten mesos extorquint a la comunitat escolar i a la
societat.
Les
organitzacions firmants de la campanya "Per una societat laica. La
religió fora de l'escola" consideren molt greu que la presidència del
Govern, a més de tranquil·litzar, permanentment, a la jerarquia catòlica,
assegurant-li els seus excloents i inconstitucionals privilegis, pretenga legitimar
unes firmes arreplegades a favor de l'assignatura de religió catòlica, que no
tenen declaració jurada davant de notari i que són, per tant, fraudulentes.
POR UNA SOCIEDAD
LAICA. LA RELIGIÓN FUERA DE LA ESCUELA.
Las
organizaciones ( entre las que se encuentra Izquierda Republicana ) que
impulsan la campaña "Por una sociedad laica. La religión fuera de la
escuela" exigen al Gobierno de España que apoye la decisión del
Consejo Escolar del Estado, máximo órgano consultivo en materia de enseñanza no
universitaria, que el pasado 21 de febrero pidió la retirada de la asignatura
de religión del horario lectivo y la denuncia de los Acuerdos con el Vaticano,
suscritos en 1976 y 1979, pues violan los derechos fundamentales de las
personas.
El Gobierno
debe tener en cuenta que existe una mayoría social laica en nuestro país, que
exige una escuela plural y sin exclusiones por motivos de creencias, es decir,
una escuela laica. Por ello, sostienen que la nueva ley de educación debe
desterrar, definitivamente, el adoctrinamiento de los centros públicos y, al
mismo tiempo, poner freno a la privatización encubierta de nuestro sistema
educativo, limitando la concertación abusiva de centros educativos de ideario
católico.
Así mismo las
organizaciones firmantes de la campaña, denuncian las presiones de la
Conferencia Episcopal, la patronal católica de la enseñanza y la confederación
de padres católicos, que llevan meses extorsionando a la comunidad escolar y a
la sociedad.
Las
organizaciones firmantes de la campaña "Por una sociedad laica. La
religión fuera de la escuela" consideran muy grave que la presidencia
del Gobierno, además de tranquilizar, permanentemente, a la jerarquía católica,
asegurándole sus excluyentes e inconstitucionales privilegios, pretenda
legitimar unas firmas recogidas a favor de la asignatura de religión católica,
que carecen de declaración jurada ante notario y que son, por tanto,
fraudulentas.